Activitat

Exposició Geografies del color

Data
Del 30/09/2026 al 31/01/2027
Centre
Sala d’Exposicions Glorieta
Plaça Cronista Chabret, 6. Soterrani,Sagunt (Valencia)
Horari

De dimarts a dissabte de 17 a 21 h

Tarifes

Entrada gratuïta

L’exposició Geografies del color recull una selecció d’obres dels artistes valencians Luis Giner Bueno, Vicente García Ferrando i Vicente Fillol Roig.

La mostra, que arriba a Sagunt després del seu pas per la Casa Garcerán de Segorbe i que compta amb la col·laboració de Saggas, està composta íntegrament per peces que pertanyen a la col·lecció d’art de la Fundació Bancaixa i mostra una selecció de peces que proposen una anàlisi del paisatge valencià de la segona mitat del segle XX a través de 28 olis datats entre 1965 i 1983, creats per estos tres autors valencians que van explorar la naturalesa des d’estètiques diferenciades.

El recorregut s’articula com un estudi sobre l’evolució de la mirada i les diferents maneres d’abordar el paisatge en la pintura valenciana contemporània: des de l’herència del luminisme més pur fins a la síntesi de la forma i la matèria.

Amb esta línia, es confronten tres llenguatges: la pinzellada vibrant i vitalista de Luis Giner Bueno, continuador de la tradició sorollista valenciana, que utilitza una pinzellada solta i empastada per a captar la llum i l’atmosfera d’escenes marineres, platges, festes i interiors; el colorisme de Vicente García Ferrando, la interpretació del qual del paisatge partix de la naturalesa valenciana per a transformar-la en una expressió poètica, marcada per un expressionisme ingenu i per una progressiva depuració del color; i l’aproximació personal de Vicente Fillol Roig, qui, des d’una sinceritat plàstica absoluta, vincula la seua pintura a la força de la terra, el treball i la vida quotidiana.

Junts representen diferents maneres d’abordar el paisatge valencià, des de la continuïtat de la tradició fins a la seua reinterpretació a través de llenguatges més expressius i personals. Les seues obres mostren com el paisatge va mantindre la seua presència en la pintura valenciana mentres es transformaven les maneres de representar-lo.

La mostra es completa amb altres activitats gratuïtes com el desenrotllament d’un taller didàctic dirigit a escolars d’entre 7 i 12 anys, i l’organització de visites comentades a la mostra de la mà d’un expert en art. Per a la reserva i informació de les dos activitats es pot contactar en el correu electrònic capella.pallares@fundacionbancaja.es, en el telèfon 960 645 859 o consultar la web de Fundació Bancaixa: www.fundacionbancaja.es

Els artistes

Luis Giner Bueno (Godella, 1935). Nascut en una família de pintors, es va formar a l’Escola Municipal de Godella, l’Acadèmia Cots i l’Escola d’Arts i Oficis de València, i va completar posteriorment els seus estudis a París gràcies a una beca d’Educació i Descans. Educat artísticament en el taller del seu pare, el pintor Giner Valls, és considerat un dels màxims representants de l’Escola de Godella, tant per la seua tècnica com pel seu estil, estretament vinculats a la tradició impressionista i sorollista valenciana. La seua pintura es caracteritza per una pinzellada ràpida, àgil i precisa i per una paleta rica i lluminosa, amb la qual dota de vitalitat a paisatges i escenes de la vida quotidiana. La seua producció abasta paisatges valencians, escenes marineres, carrers i places de pobles, festes i interiors, en els quals combina l’interés per la llum i el color amb una visió lírica i costumista. La pinzellada fugaç i l’ús expressiu del color li permeten captar l’atmosfera i el caràcter dels llocs i personatges representats, mantenint una clara continuïtat amb la tradició paisatgística valenciana.

Vicente García Ferrando (València, 1930 – s.f.). Els seus primers anys de formació van estar marcats per la influència dels pintors expressionistes. Després d’un període d’abandó de la pintura entre 1954 i 1959, va reprendre la seua activitat artística i expositiva en este últim any, quan una obra seua va ser admesa en el Saló de Tardor de l’Ateneu Mercantil de València i va rebre una excel·lent crítica. A partir de llavors, la seua pintura es va centrar en el paisatge valencià, la seua geografia i els seus cultius, amb especial atenció als paisatges de l’interior, les oliveres, els ametlers i les terres àrides. La seua obra és essencialment colorista i part de la realitat com a punt de partida per a aconseguir una expressió poètica del paisatge. El propi artista va definir el seu llenguatge com un «expressionisme del paisatge», caracteritzat per una visió personal de la naturalesa i per la presència de valors humans en arbres, cases i espais rurals. La seua evolució va estar marcada per una progressiva depuració del color: des d’una primera etapa de cromatisme intens i vibrant fins a una paleta més suau, diàfana i refinada.

Vicente Fillol Roig (1923-2021). De primerenca vocació pictòrica, es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis i en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on va ser alumne de Salvador Tuset, Enrique Ginesta, Ernesto Furió i Amérigo Salazar. Durant estos anys va entrar en contacte amb altres jóvens artistes que, com ell, qüestionaven les ensenyances acadèmiques de la institució. De les tertúlies que freqüentaven en el Café La Llotja va sorgir en 1949 el Grup Els Set, col·lectiu que defenia un esperit de renovació i llibertat artística. En 1955 va obtindre una beca del Govern francés que li va permetre establir-se a París, on va entrar en contacte directe amb l’avantguarda pictòrica internacional. La seua trajectòria posterior es va caracteritzar per una constant busca personal i pel rebuig a quedar adscrit a un moviment artístic concret. La seua pintura va evolucionar cap a un expressionisme de caràcter ingenuista i primitivista, amb clares ressonàncies del romànic i de l’expressionisme ibèric. Les seues composicions, de línies dures i penetrants, prescindixen de la perspectiva tradicional i combinen elements de la realitat i la fantasia. La presència de formes ancestrals, escenes de la vida quotidiana i referències a la tradició cultural espanyola convertix la seua pintura en una interpretació personal de la realitat, carregada d’intensitat expressiva i d’una profunda dimensió humana.