Exposició Art i diversitat. Tres artistes i cinquanta mirades una col·lecció

Usuaris de centres per a persones amb discapacitat de València exhibeixen les seues obres en l’exposició Art i diversitat. Tres artistes i cinquanta mirades a una col·lecció, una mostra organitzada per la Fundació Bancaixa i emmarcada en la celebració de la 16a Setmana D-Capacitat, iniciativa de sensibilització social que l’entitat desenvolupa cada any al voltant del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre).

L’exposició està integrada per tres obres col·lectives que són el resultat del treball conjunt entre mig centenar de persones de diferents centres ocupacionals, associacions i residències de persones amb discapacitat física i intel·lectual i els artistes Fermín Jiménez Landa, artista sonor; M Reme Silvestre, creadora visual; i Luisa Pastor, artista gràfica. Tots ells han treballat durant tres mesos en obres que formen part dels fons d’art contemporani de la Fundació Bancaixa, exposats en E.ac. Espai Art Contemporani. L’experiència ha permés generar un lloc de trobada i creació obert a l’experimentació de la mà d’artistes professionals, i establir un diàleg intergeneracional entre creadors i persones amb discapacitat.

Tres creadors, tres col·lectius artístics

Com a resultat del taller dirigit per Fermín Jiménez Landa, en el qual van participar 16 usuaris dels centres ocupacions municipals Juan de Garay, Gravador Plans i Isabel de Villena, es crea el col·lectiu Artistes, que ha proposat una relectura de la peça de l’escultor Miquel Navarro Tensión (1996), una de les seues ciutats escultòriques plantejades com a metàfora de l’espai urbà, entre la realitat i la utopia. L’obra creada per Artistas es titula Itinerarios del deseo i és una instal·lació que arreplega el rastre de diverses accions realitzades en el taller a partir dels recorreguts per la ciutat preferits per cada usuari, que es dibuixen com a línies en l’espai i passejos conjunts per l’entorn de la Fundació Bancaixa. Es tracta d’una reflexió i un joc sobre la intersecció entre l’experiència vital, la memòria personal i l’espai imposat pel disseny de la ciutat. La peça s’exposa al costat de l’obra El nadador, un dibuix de Fermín Jiménez Landa de l’any 2013.

Fermín Jiménez Landa (Pamplona, 1979) desenvolupa una pràctica híbrida entre acció, instal·lació, vídeo, dibuix i intervenció pública. La seua obra aborda el quotidià des de l’absurd, l’irònic i l’inesperat, explorant tensions entre el sentit comú i el surreal. Ha exposat a la Casa Encesa, Artium, Musac, Tabakalera i en la biennal Manifesta 11. Ha realitzat exposicions individuals en Nogueras Blanchard i La Gallera. Ha rebut la beca del Künstlerhaus Bethanien (Berlín) i la DKV/És Baluard (Palma).

El col·lectiu Amistad, sorgit del treball de M. Reme Silvestre amb 17 usuaris dels centres Fundació Stella Maris, Cooperativa Koynos i C.D. El Cabanyal-Creu Roja, va plantejar un diàleg nou des d’una experiència sinestèsica entre les peces que componen l’exposició permanent d’E.ac. El projecte es va materialitzar amb el registre interdisciplinari d’aquesta experiència que expressa una mirada diferent cap a totes les obres establint una relació de caràcter emocional, afectiu i corporal. La creació col·lectiva es pot veure a la sala al costat d’una peça de M. Reme Silvestre realitzada en 2021 amb alumini i parafina.

Reme Silvestre (Monòvar, Alacant, 1992) centra la seua pràctica en l’exploració crítica del cos contemporani, utilitzant materials sensibles, dispositius tecnològics i referències biomèdiques. La seua obra reflexiona sobre com el biocapitalismo condiciona l’experiència corporal. Ha exposat en l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), en CentroCentro (Madrid), en la Blueproject Foundation (Barcelona), en ARCOmadrid i en el EACC Castelló. La seua obra forma part de col·leccions com Generalitat Valenciana i DKV.

Finalment, del taller dirigit per Luisa Pastor ha sorgit el Colectivo mágico, en el qual van participar 17 usuaris dels centres ocupacionals Llum Verda, La Torre i Comboi. El grup es va proposar realitzar una obra a la manera d’Antoni Tàpies, inspirant-se en l’obra a=a (2005), el títol i el lema de la qual inserit en la mateixa (a=a, b=b a≠ b –a ≠a, b≠ b, a pot ser b) pot ser llegit com una reflexió crítica sobre la igualtat i la diferència. L’obra realitzada en grup, a mode d’un collage matèric a base de cartó, pintura i objectes trobats, consta de quatre panells que vistos en la distància funcionen com una sola obra. La peça conviu en l’exposició amb l’obra de Luisa Pastor Escritura il·legibles (Mod. Cuaderno Diario, 1907) de 2023, una obra cedida per a aquest projecte que suposa una desconstrucció de les fulles d’un quadern antic de comptabilitat manuscrit.

Luisa Pastor (Alacant, 1977) és artista visual la pràctica del qual s’articula entorn de la relectura crítica de l’arxiu i el document comptable com a matèria plàstica i conceptual. Doctora en Belles Arts per la Universitat Miguel Hernández, investiga sistemes de valor, economia i memòria mitjançant l’apropiació de llibres comptables. La seua obra es desplega en collage expandit, instal·lació i objecte, incorporant materials com a or i plata. Ha exposat en institucions com el MUA, Museu de la Mar de Santa Pola, Galeria Nordés, Galeria La Milotxa i el National Museum of Women in the Arts (Washington, D. C.). Participa en fires com ARCOmadrid, Estampa i ARTBO, i forma part de col·leccions com DKV, Fundació Otazu i Generalitat Valenciana.

El projecte ha permés posar en pràctica diferents experiències creatives: accions performatives, en les quals el cos, el gest i el temps es converteixen en suport artístic i es materialitzen en coreografies col·lectives o teatre comunitari; propostes efímeres que emergeixen i desapareixen, com a instal·lacions col·lectives o composicions ambientals; i creacions digitals sorgides en l’entorn tecnològic i audiovisual que exploren el vídeo, l’animació, la fotografia expandida, el so o el mapping com a llenguatges d’experimentació.

Tot el procés de treball ha sigut documentat i es presenta al públic en una peça audiovisual que es concep com una extensió poètica i crítica del propi procés artístic. La peça mostra imatges des dels primers moments de conceptualització fins a la materialització final de cada proposta, amb assajos, converses, gestos, dubtes i troballes col·lectives.