E.ac. Espai art contemporani

En la seu de Fundació Bancaixa a València pots visitar el seu Espai Art Contemporani (E.ac.), sala situada en un dels seus espais més emblemàtics on s’exposa una selecció dels fons d’art contemporani de la seua col·lecció.

L’espai reuneix més de 30 obres, datades entre 1969 i 2022, que ofereixen un diàleg de l’art europeu internacional de finals del segle XX i principis del XXI amb obres d’artistes espanyols reconeguts nacional i internacionalment.

El recorregut permet acostar-se a diferents disciplines com l’escultura, la pintura, la fotografia, la instal·lació o el videoart, mostrant així un discurs visual i conceptual ric i heterogeni en el qual es reflecteixen tendències com l’abstracció figurativa, el constructivisme, el pop-art o art cinètic, l’abstracció geomètrica o la figuració minimalista, entre altres.

La selecció d’art contemporani inclou obres d’autors com Andreu Alfaro, José Manuel Ballester, Joan Cardells, Helmut Federle, Günther Förg, Imi Knoebel, Manuel Hernández Mompó, Miquel Navarro, Juan Navarro Baldeweg, Julian Opie, Siguen Scully, Eusebio Sempere, Juan Uslé, Manolo Valdés o Antoni Tàpies, entre altres.

Un recorregut pel millor art contemporani

L’obra exposada més primerenca és Composició Mural Mojácar (1969), de Manuel Hernández Mompó una pintura mural de grans dimensions que explora els límits de la figuració i l’abstracció amb una lluminositat i una gamma cromàtica molt característica de l’escola valenciana.

En l’espai d’art contemporani de la Fundació Bancaixa, el visitant podrà contemplar obres com a=a (2005), d’Antoni Tàpies, Tríptico de los dos horizontes (2002), de Juan Navarro Baldeweg; Hirofumi with staff (2005), de Julian Opie; Garabamanthis (2010), de Juan Uslé; Perfil (1990), de Manolo Valdés; i una selecció d’obres enquadrades en l’abstracció geomètrica d’autors tan reconeguts com Siguen Scully, Helmut Federle, Günter Förg o Imi Knoebel.

L’escultura té també gran protagonisme en aquest espai. Les obres d’Andreu Alfaro, Desarrollo I (1978) i Columna de Venus (1988) reflecteixen el corrent constructivista de l’escultor i la seua vocació amb l’espai. Altres escultors valencians tenen presència en aquest conjunt, com Joan Cardells amb l’obra Jaqueta (1999); Eusebio Sempere amb l’art cinètic de Reixa mòbil (1973); Manolo Valdés, amb Cap V (1997) i la peça Infanta Margarita I (1998); Miquel Navarro, de qui s’inclouen dues obres en alumini i llautó, i una de les seues cèlebres ciutats escultòriques, Tensión (1996); Vicente Ortí i Nassio Bayarri.

La fotografia se suma a la selecció d’obres contemporànies amb tres instantànies arquitectòniques de José Manuel Ballester i Günter Förg. El conjunt es completa amb peces de fotografia digital i videoart de Julian Opie, que incorporen a la col·lecció una visió figurativa molt minimalista, quasi simbòlica, sobre la visió i representació de les persones i les coses.