Exposició

9 gravadors interpreten a Ausiàs March

Data
Del 29/04/2021 al 31/07/2021
Centre
Sala d’Exposicions Glorieta
Plaça Cronista Chabret, 6. Soterrani ,Sagunt (Valencia)
Horari

De dimarts a dissabtes de 17 a 21 h.

Tarifes

Entrada gratuïta.

L’exposició 9 gravadors interpreten a Ausiàs March recull en la nostra seu de Sagunt nou obres creades pels artistes valencians Rafael Armengol, Arcadi Blasco, Manuel Boix, Joan Castejón, Juan Genovés, Artur Heras, Joaquim Michavila, Antoni Miró i Vicent Traver, en les quals interpreten fragments de poemes d’Ausiàs March.

L’exposició pretén promoure i difondre el coneixement de l’obra del creador valencià mitjançant la creativitat d’artistes reconeguts del pla nacional i internacional. Les obres que s’exposen són fruit de l’encàrrec que la Fundació Bancaixa va fer als artistes en 1997, coincidint amb el sisé centenari del naixement del poeta valencià. D’aquesta manera, els diferents estils de cada creador conflueixen en el sentir comú d’enaltir la figura d’Ausiàs March.

Durant el recorregut, s’observa l’obra de Rafael Armengol sobre el poema Los ignorants Amor e sos exemples; Arcadi Blasco interpreta les paraules de La mia por d’alguna causa mou: Manuel Boix posa imatges a Lo temps és tal que tot animal brut; Joan Castejón plasma el poema Puis que, sens el teu, algú al tu no basta; Joan Genovés porta al traç No em fall record del temps tan delitós; Artur Heras reinterpreta Si per null temps creguí ser amador; Joaquim Michavila porta al gravat la lletra de Veles e vents han mos desigs complir; Antoni Miró plasma Així com cell qui en el somni és delita; i Vicent Traver treballa sobre la poesia Alt e amor, d’on gran design s’engendra.

L’exposició, d’entrada gratuïta, es pot visitar de dimarts a dissabtes de 17 a 21 h a la Sala d’Exposicions Glorieta (Plaça Cronista Chabret 6 Soterrani).

AUSIÀS MARCH (VALÈNCIA, c.1397-VALÈNCIA, 1459)

Nascut a Gandia o València a la fi del segle XIV, en el si d’una família noble i d’arrelada tradició poètica, Ausiàs March va ser un dels grans escriptors de la llengua catalana la influència de la qual en el Segle d’Or espanyol està més que provada. El propi Marqués de Santillana va dir d’ell: “Mossén Ausiàs March, el qual encara bive, és grand trobador e omne de prou elevat spíritu.”

L’obra d’Ausiàs March suposa un abans i un després en la producció cultural de la seua època, tant per l’ús escrit de la seua llengua materna i la ruptura d’uns certs cànons estilístics provinents de la tradició trobadoresca occitana i contemporanis de la seua època, com per la temàtica tractada en la seua obra. Ausiàs March va saber reflectir com ningú el conflicte interior suscitat per l’amor cap a les dones i l’amor cap a Déu.

Fundació Bancaixa ha publicat diversos llibres divulgatius amb l’obra del poeta valencià: Poesies i Les obres d’Ausiàs March traduïdes per Baltasar de Romaní, tots dos editats en 1997; Primera edició valenciana de l’obra d’Ausiàs March: 1539 o la investigació realitzada per Vicent Josep Escartí Ausiàs March: El poeta i el seu temps. Una biografia il·lustrada.

ELS NOU AUTORS QUE INTERPRETEN A AUSIÀS MARCH

Rafael Armengol

Nacido a Benimodo en 1940. La seua obra està referida al poema número 45, sota el títol Los ignorants Amor e sos exemples. Rafael Armengol és un dels “nous realistes”. La seua obra s’articula a través de sèries creades al voltant d’un mateix tema. En elles fa relectures d’obres o d’artistes, a manera d’homenatge, amb una clara implicació sociocultural. Les seues composicions són creacions que no poden ser compreses des d’un únic punt de vista, perquè en elles es crea un diàleg, tant amb l’objecte del seu homenatge, com amb l’espectador que la contempla.

Arcadi Blasco

Arcadi (Mutxamel, Alacant; 1928 – Majadahonda, Madrid; 2013) interpreta el poema 37 d’Ausiàs March: La mia por d’alguna causa mou. Des de la dècada dels 50, Blasco tria la ceràmica com la manera d’expressió de les seues inquietuds artístiques. Després de tindre contacte amb altres artistes d’aquesta matèria a Itàlia, troba a Espanya, en els ceramistes i terrissaires tradicionals, la seua vertadera inspiració i el seu modus operandi. Instal·lat en la seua població natal, pot donar curs a les seues creacions, de grans proporcions, que s’han convertit en fites de referència urbana i elements singulars d’espais públics.

Manuel Boix

Nace en L’ Alcúdia en 1942. La seua obra se centra en el poema número 64: Lo temps és tal que tot animal brut. L’àmplia obra de Manuel Boix té un fort component literari que vol entaular una comunicació directa amb qui la contempla a través de pintures, escultures, gravats i cartells. La seua creació ha passat per moltes etapes, des del “pop art” dels seus primers anys fins a l’etapa dels seus “classicismes fantàstics” amb obres plagades de grises moralitzadores i quasi fantàstiques. Els seus quadres estan quasi esculpits i conviden a entrar en ells, amb una gran profunditat òptica. Boix també ha realitzat grans il·lustracions de les obres literàries “Tirant lo Blanc” o el “El Quixot”, a més de cartells per a grans esdeveniments.

Joan Castejón

Nace a Elx en 1945. La seua obra s’inspira en el poema número 105: Puis que, sens el teu, algú al teu no basta. L’obra de Joan Castejón està molt influïda per la seua etapa a la presó per antifranquista. En aquesta etapa realitza més de 2.000 dibuixos, incloent 400 retrats. En ells es reflecteix l’angoixa, indignació i la por. És el costat més fosc i trist de l’ésser humà que ell mateix viu en la captivitat. Després del seu alliberament, se centra en els retrats si bé encara perdura el seu passat en la manera de dibuixar. És una època en la qual pinta, no per evitar la depressió que sent, sinó per compromís per la llibertat a través del missatge de les seues obres.

Joan Genovés

Genovés (València; 31 de maig de 1930-Madrid; 15 de maig de 2020) la seua creació s’inspira en el poema número 25: No em fall record del temps tan delitós. Genovés mostra en la seua obra una gamma de personatges aïllats, dispersos i sense rostre, pròxims al realisme social, però pletòrics d’expressionisme, estripats i atemorits que defineixen la seua obra. L’artista valencià utilitza “el quadern de viatge” com a mètode de treball quasi abandonat en l’actualitat. Allí recull, a manera de quadern de bitàcola, textos, esbossos i anotacions que després utilitzarà en les seues obres.

Artur Heras

Nacido a Xàtiva en 1945. La seua obra per a l’exposició se centra en el poema número 97: Si per null temps creguí ser amador. Heras ha sigut sempre un autor compromés. Els seus viatges a París de manera furtiva li permeten entrar en contacte amb artistes d’avantguarda i li serveixen com a font d’inspiració per a la seua obra. El frec amb la pintura moderna europea i les avantguardes artístiques dels segles XIX i XX influiran en la seua producció, que té una doble faceta: l’artística i intel·lectual, en la part d’una veritat objectiva que és l’obra en si; i una altra la falsedat subjectiva, que són totes les visions retrospectives de l’autor que són falses perquè mai recuperen el temps en què aqueixes obres es van dur a terme.

Joaquim Michavila

Michavila (l’Alcora, 1926-Albalat de Tarongers, 21 d’agost de 2016) s’inspira en el poema 46 d’Ausiàs March: Veles e vents han mos desigs complir. Es tracta d’un artista en constant evolució. La seua primera etapa es desenvolupa amb una estètica de caràcter constructivista. Les formes geomètriques i les tintes planes són la base d’un llarg període de treball. Després recorre una estètica de major vitalitat que s’inscriu en el camp de l’emocional. La seua obra es caracteritza pel sentit de la grandiositat, que es mostra fins i tot en el més xicotet. Cada element és important i transcendeix a la seua pròpia escala.

Antoni Miró

Natural d’Alcoi, naix en 1944. El gravat que exposa es gesta a partir del poema número 1: Així com cell qui en el somni és delita. Antoni Miró té un reconegut prestigi a nivell nacional i moltes de les seues obres gràfiques són propietat del Museu Nacional Reina Sofia de Madrid. El que espenta a Miró a cultivar el gravat i la litografia amb tanta força i ímpetu és, sobretot, la poesia, el desig d’afegir la poesia de la seua pintura a l’escriptura dels poetes; d’aquí ve que els temes centrals de les seues obres estiguen basats principalment en la naturalesa i la dona, elements que inspiren a gran part dels poetes del segle passat. El gravat ha sigut per a Miró el seu mitjà d’alliberament, expressió i descobriment.

Vicent Traver

Nace a Borriana en 1945 i interpreta el poema número 3 d’Ausiàs March: Alt e amor, d’on gran design s’engendra. Com molts artistes del seu temps, Traver Calzada ha sigut i és un autor compromés, i en la seua obra es plasmen les injustícies i la seua clara preocupació social, encara que ell es defineix com un artista que fa el que li agrada: estudiar, pintar i treballar per a viure.

Si vols estar a l’última inscriu-te a la nostra newsletter.