Valdés. Temps i matèria

Fundació Bancaixa presenta a Sagunt l’exposició Valdés. Temps i matèria, que recorre la trajectòria en solitari de l’artista des de principis dels 80 fins a l’any 2000. La selecció d’una vintena d’obres entre pintures, obra gràfica i escultura, procedents en la seua majoria dels fons artístics de la Fundació Bancaixa a les quals se suma una peça de la col·lecció de la Universitat Politècnica de València i altres tres de col·leccions privades, mostra les diferents disciplines en les quals l’artista s’ha expressat al llarg de més de 30 anys, des de la pintura i l’escultura fins a l’obra gràfica.

Comissariada pel catedràtic de Belles arts de la Universitat Politècnica de València Juan Bautista Peiró, l’exposició recorre l’evolució creativa de Manolo Valdés des d’una figuració crítica fins a una abstracció matèrica marcada per l’informalisme i altres tendències abstractes de la segona meitat del segle XX. Tot això amb dues dates d’inici i fi significatives, com són l’any 1982, que suposa el seu inici en solitari després de la defunció de Rafael Solbes (amb qui va formar Equip Crònica), i l’any 2000, que constitueix una fita rellevant en la història recent.

La mostra, que compta amb la col·laboració de Saggas, es deté en una de les tècniques més utilitzades per Valdés, el collage. Un procés que li permet eliminar la distància entre representació i presentació i centrar-se en la fragmentació com a element que posa en qüestió l’única cosa o unitari.

A més, l’exposició posa de manifest altre dels recursos essencials en l’obra de Valdés: la serialidad. Una estratègia molt arrelada cubista i pop que Valdés fa seua evolucionant des de l’ús recurrent de la imatge gràfica o fotogràfica cap a la matèria pictòrica o escultòrica, en les quals insisteix amb repeticions a les quals associa en cada ocasió matisos diferents.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg que, al costat de la reproducció de les obres presentades en la mostra, presenta un text d’investigació de Juan Bautista Peiró que analitza l’essència i la trajectòria del treball de Valdés, un dels artistes espanyols més reconeguts internacionalment. Com a activitat complementària a l’exposició es realitzarà també un taller didàctic dirigit a escolars.

L’exposició es pot visitar fins al 31 de març de 2020 de manera gratuïta en horari de dimarts a dissabte de 17 a 21 hores.

Manolo Valdés

Manolo Valdés naix a València al març de 1942. En 1957 comença els seus estudis de Belles arts a l’Escola Sant Carles de València, que abandona dos anys després per a iniciar la seua carrera professional. En 1964 forma, al costat de Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes, l’Equip Crònica que perduraria fins a 1981, emprenent en aqueix moment la seua trajectòria en solitari. És artista de la galeria Marlborough des de 1989. Actualment viu i treballa a Nova York.

Entre els seus molts reconeixements ha rebut la Medalla Nacional de Belles arts d’Espanya (1985) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (1998). En 1999 va representar a Espanya en la Biennal de Venècia i, en 2007, va ser nomenat Officier de l’Ordre National du Mérite a França.

La seua obra està present en nombroses col·leccions i museus com l’IVAM, Museu Guggenheim de Bilbao, Kunstmuseum de Berlín, The Metropolitan Museum of Art i Museum of Modern Art de Nova York, Hispanic Society de Nova York, Centre Georges Pompidou de París, Museu d’Art Contemporani Pati Herreriano Valladolid, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, Museum of Fine Arts Houston de Texas o en el Vatican Museum de Roma.

En una xicoteta selecció d’exposicions de la seua extensa trajectòria cal destacar les d’escultures monumentals mostrades a París (2016), València (2017) i Singapur (2017); Manolo Valdés, en Marlborough Fine Art a Londres (2016); la celebrada al Nova York Botanical Garden a Nova York (2012); en el National Art Museum of la Xina (2008); així com les retrospectives de Chateau du Chambord (França, 2010), Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid, 2006), Fundació Maeght (Saint Paul de Venç, França, 2006) i Museu Guggenheim (Bilbao, 2002).