Ximo Michavila. Centenari (1926-2026)

Fundació Bancaixa presenta Ximo Michavila. Centenari (1926-2026), la major exposició retrospectiva fins a la data de l’artista valencià amb la qual commemora els cent anys del seu naixement en un recorregut per tota la seua trajectòria artística de sis dècades, que li ha convertit en una de les figures centrals de l’art contemporani espanyol.

Comissariada per Juan Manuel Bonet amb la col·laboració de la filla de l’artista, Carmen Michavila, la mostra recorre les diferents etapes creatives de la seua producció pictòrica, des de la seua fase figurativa inicial en la dècada dels 50, passant per la seua pintura geomètrica i constructivista en els 60 i 70, així com la seua reconeguda abstracció paisatgística a partir de 1978, estretament lligada a l’Albufera de València. El recorregut es completa amb obres que revelen la importància de la música com a pulsió creativa de l’artista.

L’exposició, integrada per un centenar d’obres datades entre 1951 i 2004, permet contemplar per primera vegada algunes obres inèdites com Llac nocturn (ca.1980), Alborada (2004), o R+A2:C7-646 (1982), entre altres.

L’extens i rellevant conjunt d’obres reunides procedix de més de 50 prestadors. A les obres de la col·lecció de la Fundació Bancaixa i de la família de l’artista, se sumen préstecs de col·leccions particulars i d’institucions com el Museu de Belles Arts de València. Col·lecció de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos; Museu Joan Fuster; Universitat de València; Fundació Juan José Castellano Comenge; Ateneu Mercantil de València; Diputació d’Alacant. MUBAG; Col·legi Imperial Xiquets Òrfens de Sant Vicent Ferrer; Universitat de València. Col·lecció Martínez Guerricabeitia; Col·lecció BBVA; Col·lecció Ars Citerior – Museu de Belles Arts de Castelló; Diputació Provincial de Castelló; Fundació Xirivella Soriano; Museu d’Art Contemporani Vicent Aguilera i Cerni (MACVAC); Museu de la Ciutat i Casa Consistorial de l’Ajuntament de València; Universitat Politècnica de València; i Diputació de València.

Nascut en 1926 a L’Alcora en una família lligada a l’ensenyança i culta, Michavila pertany a la generació d’artistes marcats per la Guerra Civil, que li va deixar ferides morals i físiques com a víctima d’un bombardeig. Format primer com a mestre i després en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, va ampliar estudis en El Paular, a Segòvia i a Roma durant la dècada dels 50. Va conciliar la creació amb l’ensenyança, i va formar part successivament de quatre grups fonamentals de l’avantguarda valenciana: Els Set, Grup Parpalló, el Moviment Artístic del Mediterrani i Abans de l’Art.

Inscrit en un principi en un exercici artístic d’horitzó acadèmic, va passar després a practicar en els temps de Parpalló una figuració renovadora, de caràcter geometritzant, tant en la seua pintura de cavallet com en els seus murals per a edificis públics i esglésies, i en les seues decoracions de vaixells per a José Martínez Medina.

Posteriorment es va convertir en un dels grans noms de la geometria espanyola, present en algunes de les principals col·lectives d’este corrent artístic a Espanya i practicant una geometria de segell líric i emocional. De 1978 d’ara en avant, en la seua sèrie El Llac, inspirada en l’Albufera, va abordar una etapa impressionista abstracta, que va ser la més prolongada de la seua trajectòria amb obres a mig camí entre la figuració i l’abstracció.

En els seus últims anys, la seua passió per la música va cristal·litzar en el cicle Contrapunt, un homenatge a algunes de les grans figures de la música moderna, mostrant-se en l’exposició peces com les dedicades a John Cage, Kurt Weil, Arnold Schönberg o Pierre Schaeffer.

A través d’una producció audiovisual original, la mostra revisa la seua intensa activitat com a muralista, disciplina que va practicar tant durant la seua etapa de figuració renovadora, inspirat pels primitius i novecentistas italians, com durant la seua etapa geomètrica, en la qual recorre sovint a l’acer.

La retrospectiva, realitzada amb la col·laboració de A&G, aprofundix en el recorregut vital i professional de Michavila amb l’exposició d’una àmplia selecció de l’arxiu personal de l’artista conservat per l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, que ha cedit per a la mostra més de 80 documents, molts d’ells inèdits, entre els quals es troben originals de catàlegs, fullets i cartells d’exposicions, fotografies, correspondència, així com dissenys i imatges de la seua important labor com a escenògraf teatral i figura clau en la renovació de la dramatúrgia valenciana de la mà d’Antonio Díaz Zamora.

Amb motiu de la mostra s’editarà un catàleg amb la reproducció de les obres exposades, juntament amb textos del comissari i de José María Yturralde, així com un text personal de Carmen Michavila.

Dins del seu programa de mediació cultural i artística vinculat amb l’exposició, la Fundació Bancaixa oferix visites comentades per a públic general i grups, així com tallers didàctics per a escolars, persones amb discapacitat, grups en risc d’exclusió i persones majors.