“Tinta sobre niló en suport de fusta. 180 × 30cm Una altra marina, sueca esta, sintètica, i al mateix temps impregnada de gran melancolia, d’encara major melancolia que l’altra, més abstracta, que hem glossat en una fitxa anterior.

Posats a posar-nos septentrionals, a este quadro d’un pintor d’agrada de la música, que ha representat músics, i que en 2006 va dissenyar tres cartells per al festival de jazz de Montreux, li podria anar molt bé la de Jacques Brel, per exemple, Le plat pays.

El títol del quadre extremadament llarg, i narratiu. En ell crida l’atenció eixa sofisticada referència retro a un bar i restaurant d’estil escandinau dels Sesenta. Fragment que, com els d’altres peces coetànies, pertany a un diari de viatge escandinau de l’artista per carretera, més algun tram de ferri. Viatge documentat per una altra peça d’eixe any pertanyent a la Col·lecció Fundació Bancaixa, una animació contínua per ordinador en pan”. En l’animació se succeïxen diverses imatges que documenten el periple d’Estocolm a la ciutat noruega de Stavanger, entre elles la que ens ocupa. L’única referència humana de l’escena, les xafades sobre l’arena representades en primer pla: als tintinófilos ens porten a la memòria alguna vinyeta d’Hergé d’inspiració semblant, per exemple en eixe gran clàssic que és Tintín en el país de l’or negre.