Segons dades del quadern Capital Humà número 122, elaborat per Bancaixa i l’Ivie, l’edat i el nivell d’estudis són els factors més determinants en la probabilitat de patir atur de llarga durada, és a dir, estar més d’un any en aquesta situació.
Com recull el quadre 1, un llicenciat té un 14,5% menys de probabilitat de trobar-se en aquesta situació d’atur de llarga durada que si tinguera estudis primaris, i per a un diplomat la probabilitat és un 13,8% menor respecte d’una persona que només haja cursat primària. Així mateix, una persona de més de 55 anys té una probabilitat de patir atur de llarga durada un 20,8% major que els aturats que tenen entre 16 i 24 anys.
Les dades elaborades per Bancaixa i l’Ivie també mostren que ser dona incrementa un 2% la probabilitat d’estar en l’atur més d’un any, mentre que ser espanyol l’augmenta un 6,9%.
Quadre 1. Diferències en la probabilitat de patir atur de llarga durada. 2010. Percentatge
|
|
Secundària obligatòria
-4,8
25 a 34 anys
4,9
Espanyol
6,9
Secundària postobligatòria
-9,3
35 a 44 anys
6,9
I. Balears
-7,1
Cicle formatiu superior
-7,9
45 a 54 anys
12,7
Canàries
7,1
Diplomatura
-13,8
55 o més anys
20,8
C. Valenciana
6,8
Llicenciatura
-14,5
Dona
2,0
Galícia
-4,2
Individu de referència: Home estranger d’entre 16 i 24 anys amb estudis primaris i residència a la Comunitat de Madrid. Solament s’han inclòs les comunitats autònomes on els resultats són significatius estadísticament.
Font: INE i elaboració pròpia
La comunitat autònoma de residència també hi influeix. A les Illes Balears, la probabilitat de ser parat de llarga durada és un 7% menor que ala Comunitat de Madrid, mentre que a les Canàries ila Comunitat Valenciana és prop d’un 7% superior. A la resta de comunitats autònomes les diferències de probabilitat no són estadísticament significatives.
El gràfic 1 mostra que el percentatge d’aturats de llarga durada augmenta amb l’edat, mentre que la taxa d’atur (parats com a percentatge dels actius) es comporta d’una manera inversa. Per tant, els treballadors de més edat pateixen menys atur, però si estan en aquesta situació tenen més dificultats per a recol·locar-se, la qual cosa al seu torn incentiva la seua retirada del mercat de treball.
Necessitat de més formació
La prolongació de la situació de desocupació tendeix a reduir progressivament el capital humà de l’aturat i, per tant, les seues opcions de trobar ocupació. Des de l’Ivie assenyalen que la solució a aquest tipus d’atur estructural requereix fonamentalment més formació per a aquest grup d’aturats. A més de reduir el risc d’estar en atur, la formació disminueix la durada d’aquesta situació i evita que l’atur es convertisca en un fet permanent.
Bancaixa i l’Ivie desenvolupen des del 1994 el projecte Capital Humà. Com a resultat d’aquest projecte s’han elaborat diverses bases de dades amb mesures del capital humà, així com diferents investigacions sobre la seua relació amb la inserció laboral, el creixement econòmic, el desenvolupament regional i el benestar.
El contingut íntegre del quadern Capital Humà número 122 està disponible per a la seua consulta en les web de l’Obra Social de Bancaixa (
www.fundacionbancaja.es ) i l’Ivie ( www.ivie.es )
