Àfrica, el paisatge inesperat de Calo Carratalá

Fundació Bancaixa presenta l’exposició Àfrica, el paisatge inesperat, del pintor valencià Cale Carratalá. La mostra, que es podrà visitar fins al 31 de març, reuneix una selecció de 40 aquarel·les, olis i dibuixos que traslladen a l’espectador a terres africanes mitjançant paisatges, gents i ambients.

La mostra, comissariada per Marisa Giménez Soler, té com a punt de partida un viatge a Tanzània. Des de fa més de 25 anys, l’experiència prèvia del viatge és cardinal en la pintura de Carratalá i li brinda l’oportunitat d’explorar territoris i submergir-se sota atmosferes i cels que després trasllada a les seues obres.

En este treball sobre Tanzània, el seu procés creatiu comença amb una estada d’un mes aproximadament al país africà. Allí, les seues jornades transcorren anant d’un lloc a un altre proveït amb el seu quadern d’anotacions, les seues pintures, aquarel·les, llapis, i la seua càmera fotogràfica.

Els motius i temes que centren els quadres que formen part d’este projecte expositiu tenen una característica comuna: la llum que unifica tota la col·lecció i que representa el paisatge d’esta regió de l’Àfrica oriental. S’agrupa en temàtiques com els pescadors: després de moltes dècades sense introduir la figura humana en els seus quadres, en esta sèrie l’autor tracta de dignificar el treball d’homes i dones plasmant les seues postures del quefer humil i quotidià a través d’exercicis de composició elegants i rotunds, evocadors de el  classicisme de les antigues escultures gregues i romanes; els arbres baobab: este arbre fort i venerat, una espècie mil·lenària d’arrels profundes, mor a Àfrica de manera alarmant per raons no aclarides i la repetició de la seua imatge no deixa de ser una reflexió sobre la vulnerabilitat i incertesa que vivim; les platges: un joc irònic d’unes imatges d’illes paradisíaques que a força de ser sobreexplotades per la publicitat s’han convertit en representacions kitsch.

Carratalá intenta revertir aquesta imatge, el concepte del tòpic i plantejar la dicotomia inquietant entre el bell i el lleig mitjançant unes imatges plaents cada vegada més difícils de trobar; els llacs, reflexos i ocells: ironitza de nou amb conceptes com el kitsch introduint ocells tan lligats a l’imaginari pop com flamencs i pelicans capaços d’aportar altres matisos simbòlics més enllà del tret naturalista que transcendeix en tota la col·lecció; i les muntanyes verdes: des de Tanga en la costa de la mar Índica fins a Arusa en el nord de Tanzània, vorejant la frontera amb Kenya, es troba una serralada muntanyenca que acosta al Kilimanjaro. La representació d’aquestes muntanyes és una parenceria del maneig del color i el domini lumínic.

Cale Carratalá, naix a Torrent (València) en 1959. Pintor de sòlida formació acadèmica, amb una dilatada trajectòria expositiva iniciada a principis dels noranta, és un dels noms de referència al nostre país dins del paisatgisme contemporani. Llicenciat en Belles arts per la Facultat de Sant Carles de València, l’any 2000 obté la beca de l’Acadèmia d’Espanya a Roma del Ministeri d’Afers exteriors espanyol que li portarà a residir una llarga temporada en la capital italiana i que marcarà l’inici d’una carrera en la qual els viatges i les prolongades estades en diferents països del món es convertiran en motor i raó de suggeridores sèries pictòriques que vertebren la seua obra. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos guardons i la seua obra ha format part d’exposicions tant individuals com col·lectives tant en diverses ciutats espanyoles com en altres països.

L’exposició, d’entrada gratuïta, es pot visitar de dimarts a dissabtes de 17 a 21h a la Sala d’Exposicions Glorieta (Plaça Cronista Chabret 6 Soterrani).