Exposició

Francis Bacon-Lucian Freud. De profundis

Data
Del 28/05/2021 al 05/09/2021
Centre
Fundació Bancaixa
Plaça de Tetuán, 23 ,València (Valencia)
Horari

De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h y de 16:30 a 20:30 h

Festius: de 10 a 14 h y de 16:30 a 20:30 h

Normes de visita a l'exposició.

Visitas

Les visites guiades només es realitzaran amb una assistència mínima de sis persones per grup.

Informació sobre visites guiades a través del correu electrònic visitasguiadas@fundacionbancaja.es.

Tarifes

Entrada General: 5 euros

Reduïda: 3 euros (pensionistes, aturats, persones amb diversitat funcional, estudiants de 13 a 26 anys)

Gratuïta (menors de 12 anys).

Venda d'entrades en la taquilla (plaça Tetuan, 23). Cada entrada permet l'accés a totes les exposicions vigents en aqueix moment en la Fundació Bancaixa.

Les entrades són vàlides durant el mateix dia de la seua adquisició.

L’exposició Francis Bacon – Lucian Freud. De profundis ofereix un recorregut per l’obra gràfica de tots dos artistes i posa el focus en quina actitud i quins temes van dedicar cadascun d’ells a esta faceta de la seua producció artística.

Comissariada per Belén Herrera Ottino, la mostra analitza les característiques d’estos dos artistes – que van ser també amics- i estableix punts en comú en la seua obra gràfica, així com aspectes genuïns en cadascun d’ells. Una aproximació que es realitza a través d’un recorregut per mig centenar de peces que procedeixen de la Galeria Marlborough i col·leccionistes privats, a les quals se sumen la reproducció de fotografies i projecció de documentals, i que exhibeixen l’ideari i univers creatiu d’aquestes dues figures clau del segle XX.

Les obres, datades entre 1975 i 1992 en el cas de Bacon i entre 1982 i 2007 en el cas de Freud, permeten veure que tant Freud com Bacon compartien temes com l’exploració de la soledat de l’ésser humà, el pas del temps, l’angoixa o l’aïllament.

Francis Bacon va basar les seues obres gràfiques en una selecció de trenta-sis de les seues pintures datades des de 1965 fins a 1991. Va treballar amb els millors impressors francesos, italians i espanyols. L’obra gràfica (aiguatintes, litografies i offsets) va ser sempre realitzada sota la seua atenta supervisió, fent els canvis que considerava necessaris sobre les proves que finalment ell aprovava per a la seua edició limitada i que posteriorment numerava i signava. El resultat són obres carregades de múltiples capes de significat, repletes de referències iconogràfiques, literàries i intel·lectuals, en les quals es representa el particular llenguatge plàstic centrat en la figura humana.

Per a Freud el gravat és un format íntim i autobiogràfic, que li permet reflectir el que sent i les seues vivències, i en el qual aconsegueix una síntesi de l’essencial i una alta intensitat psicològica que envolta als personatges. El seu procés de treball i les tècniques que empra en l’estampació marquen un paral·lelisme amb la seua pintura. Freud s’enfrontava al gravat de la mateixa manera que si es tractara d’un llenç: col·locant les planxes de coure sobre el cavallet en posició vertical per a treballar dibuixant amb el burí directament.

Bacon i Freud es van conéixer en 1945 a través d’un altre gran pintor, Graham Sutherland (1903 – 1980). Francis Bacon va fer de Lucian Freud un artista contemporani, com s’aprecia en els sentiments i emocions presents en la pinzellada de Freud i que ja eren característics de l’obra de Bacon. Freud deia de Bacon: “l’ésser humà més intel·ligent i més salvatge”. Bacon, de Freud: “el problema de l’obra de Lucian Freud és que és realista sense ser real”. Compartien visió, però també tenien el seu propi segell personal i intransferible. Mentre que Francis Bacon se servia de múltiples fotografies per a elaborar els seus retrats i necessitava la llunyania amb el personatge, Lucian Freud necessitava d’una presència del model durant una sèrie continuada de sessions.

Francis Bacon fugia dels discursos explicatius i només buscava provocar sensacions, aconseguir les reaccions de l’espectador. Ocupava en els seus treballs un tema en aparença banal com a vehicle de les més profundes reflexions sobre la vida i la mort. Els seus cossos tenen una animalitat que transcendeix de les formes i una evocació a l’orgànic des de les necessitats més primàries fins a les passions més excelses. També s’aprecia en la seua obra el seu coneixement dels grans mestres com Picasso, Goya o Velázquez. Un exemple és la seua obra Second Version of Triptych 1944 (1989), present en aquesta exposició. En les tres litografies d’aquesta crucifixió es troben les pintures de Picasso realitzades al final dels anys 20, amb formes orgàniques que suggereixen alhora imatges humanes però en absoluta distorsió.

En els aiguaforts de Lucian Freud seleccionats per a esta exposició s’observa la seua característica tensió emocional. Es poden contemplar alguns dels temes habituals també en els seus llenços: nus, penetrants retrats d’amics i familiars, també de Pluto – la seua benvolguda gossa quasi al final de la seua vida -, autoretrats (va pintar més d’un centenar d’autoretrats durant set dècades, des que tenia 14 anys i fins que va complir els 86) i escenes de soledat. La seua mirada com a escultor és evident en els seus llenços i gravats. Freud recorre l’orografia dels cossos i els modela a base de pinzellades en les seues pintures o amb incessants i intenses línies amb el burí per a aconseguir una insolent carnalitat. En la majoria de les obres gràfiques de Freud, tot l’innecessari s’elimina, deixant poc o gens de color i un fons mínim que permet una apreciació extremadament pura del seu estil. Com en les seues pintures, els models dels seus gravats eren persones pròximes a ell, però sovint anònimes per a l’espectador sobre les quals, en llargues sessions de posat, Freud llança una mirada inflexible donant com a resultat obres plenes d’honestedat, portadores de retrats psicològics.

Francis Bacon

Francis Bacon (1909 -1992) és un dels pintors figuratius més singulars dels que van desenvolupar la seua carrera artística durant el període de postguerra. Cèlebre per la creació d’un estil propi, poblat d’imatges carregades d’emoció, cruesa i violència, que reflecteixen l’estat d’ànim generalitzat d’una etapa històrica convulsa.

Nascut a Dublín (Irlanda) en el si d’una família anglesa, Bacon mai va rebre una formació artística formal. Va guanyar reconeixement instantani en 1945 després d’una exposició en la Galeria Lefevre a Londres que va incloure el seu tríptic Three Studies for Figures at the Base of a Crucifixion (1944), segellant la seua reputació com un cronista clau de la condició humana en el període de postguerra. Sempre molt més preocupat per l’emoció que per la representació, Bacon treballa les figures com a masses carnoses i distorsionades, violentament expressives, amb gargamelles obertes, una acumulació d’iconografia grotesca i impactant que simultàniament provoca rebuig i intriga a l’espectador en igual mesura. Aquesta paradoxa, aquest caràcter alhora magnètic i angoixant de l’obra de Bacon, és present en la seua obra gràfica.

L’any 1992 es va inaugurar la seu de la Galeria Marlborough a Madrid amb una gran exposició de pintures de Francis Bacon, que va morir en la capital durant els preparatius d’aquesta. En 2008 i 2009, una gran retrospectiva de les pintures de Bacon va viatjar a la Tate Britain (Londres, 11 de setembre, 2008 – 4 de gener, 2009), al Museu Nacional del Prado (Madrid, 3 de febrer – 19 d’abril, 2009) i al Metropolitan Museum of Art (Nova York, 20 de maig – 16 d’agost, 2009). Recentment es va celebrar una gran retrospectiva del seu treball en el Centre Pompidou (París, 11 de setembre, 2019 – 20 de gener, 2020).

Les obres de Bacon formen part de col·leccions públiques de tot el món, inclòs el Museu Astrup Fearnley, Oslo, Noruega; Birmingham Museum and Art Gallery, Birmingham, Anglaterra; Hirshhorn Museum and Sculpture Garden, Washington, D.C ., els Estats Units; Museum of Modern Art de Nova York, els Estats Units; Kunsthaus Zürich, Zuric, Suïssa; Museu d’Art Contemporani de Caracas Sofia Imbert, Caracas, Veneçuela; Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, Espanya; Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid, Espanya; Museu d’Art Modern de Fort Worth, Fort Worth, Texas, els Estats Units; Col·lecció Peggy Guggenheim, Venècia, Itàlia; Sammlung Essl, Klosterneuburg, Àustria; Museu Sprengel Hannover, Hannover, Alemanya; Stedelijk Museum voor Actuele Kunst, Gant, Bèlgica; Tate Britain, Londres, Anglaterra i la Tate Modern, Londres, Anglaterra.

Lucian Freud

Lucian Freud (1922-2011), fill de l’arquitecte jueu Ernst L. Freud i nét de Sigmund Freud – pare de la psicoanàlisi – és considerat un dels principals retratistes figuratius del segle XX. Freud va desenvolupar un estil fidel a la realitat, però a través d’un filtre de cruesa, mai complaent amb l’espectador, sense cap concessió al decorativismo. Va nàixer a Berlín, però sent encara un xiquet, en 1933, la seua família i ell es van veure obligats a abandonar Alemanya pel nazisme i establir-se a Anglaterra, on Freud va viure i va desenvolupar la seua carrera artística fins a la seua mort en 2011. Encara que el reconeixement artístic, sobretot en l’àmbit britànic, li va arribar en la dècada dels 50, va anar en els 80 quan va començar a gaudir d’un indiscutible èxit de crítica internacional arran d’una gran exposició retrospectiva celebrada en el Hirshhorn Museum de Washington que després va itinerar a altres institucions internacionals. En 2008, el seu quadre Benefits Supervisor Resting, subhastat en Christie’s, es va convertir en l’obra més cara venuda en subhasta d’un artista viu.

Va crear els seus primers gravats a París en 1946, i la seua obra gràfica forma una part essencial del seu corpus artístic. Les marques i tècniques que va emprar durant el procés d’estampació representen una progressió natural com a dibuixant.

Les obres de Lucian Freud es troben en les col·leccions privades i públiques més prestigioses del món, com The Art Institute of Chicago, Chicago, Illinois, els Estats Units; The Baltimore Museum of Art, Maryland, els Estats Units; Birmingham Museum and Art Gallery, Birmingham, Anglaterra; Carnegie Institute, Pittsburgh, Pennsilvània, els Estats Units; Centre Georges Pompidou, París, França; Hirshhorn Museum and Sculpture Garden, Washington D.C, els Estats Units; The Metropolitan Museum of Art, Nova York, els Estats Units; Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid; Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid; Museum of Modern Art, Nova York, els Estats Units; National Gallery, Ciutat del Cap, Sud-àfrica; National Gallery of Art, Washington, D.C, els Estats Units; Scottish National Gallery of Modern Art, Edimburg, Escòcia; Städelisches Kunstinstitut, Frankfurt, Alemanya; Tate Modern, Londres, Anglaterra; The Royal Academy, Londres, Anglaterra; i el Victoria and Albert Museum, Londres, Anglaterra.

Fotos

Vídeos

Documents

Si vols estar a l’última inscriu-te a la nostra newsletter.