Exposició

Tanagras. Figures per a la vida i l’eternitat. Col·lecció del Museu del Louvre

Data
Del 29/03/2010 al 07/07/2010
Centre
Fundació Bancaixa
Plaça de Tetuan, 23 ,València (Valencia)

 

Bancaixa presenta l’exposició Tanagras. Figures per a la vida i l’eternitat. Col·lecció del Museu del Louvre, una mostra dedicada a l’art de la terracota en l’antiga Grècia i que centra la seua mirada en les estatuetes conegudes com a Tanagras. Amb esta exposició, l’Obra Social de Bancaixa consolida la seua col·laboració amb el Museu del Louvre, iniciada l’any 2008 amb la mostra Tres Imperis de l’Islam. Istanbul, Isfahán, Delhi, que va permetre exposar a València fons d’art islàmic de la pinacoteca francesa.

Tanagras. Figures per a la vida i l’eternitat romandrà oberta al públic en el Centre Cultural Bancaixa de València des del 29 de març fins al 7 de juliol del 2010. L’exposició està integrada per aproximadament 210 figures procedents en la seua totalitat de la col·lecció de Tanagras del Museu del Louvre, una de les més completes del món. L’àmplia selecció de peces mostrada a València destaca no sols pel seu valor cultural i artístic sinó també per la possibilitat que obri al visitant de conéixer usos i costums de la vida quotidiana en l’època de la Grècia clàssica.

La mostra està comisariada per Violaine Jeammet, conservadora en cap del departament d’Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes del Museu del Louvre, i ocuparà les dos sales d’exposicions del Centre Cultural Bancaixa. Esta exposició té com a únics antecedents la celebrada en el propi museu francés en 2003, i la que va tindre lloc un any després en el Museu de Belles Arts de Montreal. Amb la seua arribada a València de la mà de Bancaixa, és la primera ocasió en què podran contemplar-se estes peces a Espanya. La mostra, a més, se celebra en la capital valenciana amb importants novetats. Algunes de les obres incloses en ella no havien eixit mai abans del Louvre, i altres ni tan sols s’han exposat encara en el museu francés al tractar-se de peces de recent adquisició. A més, la col·laboració entre Bancaixa i el Louvre ha permés la restauració de part de les peces, que es presenten per primera vegada al públic a València amb tot el seu esplendor despresa del treball dels restauradors. La mostra, al mateix temps, suposa la primera iniciativa expositiva al voltant de les Tanagras que es desenvolupa després dels nous estudis i investigacions duts a terme sobre el significat d’estes obres i les pràctiques artesanals en l’antiguitat, concretament entorn de la policromia. Una vegada conclosa l’exposició en el Centre Cultural Bancaixa, les peces del Louvre tornaran al museu francés.

L’exposició Tanagras. Figures per a la vida i l’eternitat és el resultat de l’acord de col·laboració que a l’abril del 2009 van firmar el president de Bancaixa, José Luis Olivas, i el president-director del Museu del Louvre, Henry Loyrette. Esta col·laboració consolida la iniciada amb motiu de l’exposició a València de fons d’art de l’Islam, que va aconseguir atraure a 25.000 persones en l’estiu de 2008.
Amb motiu de l’exposició, Bancaixa ha editat un catàleg de 300 pàgines que analitza tant la vessant històrica com l’artística d’estes figures de terracota. Els seus articles incorporen els últims descobriments científics al voltant de les Tanagras i els més recents descobriments. El catàleg s’ha publicat en edicions separades en castellà, valencià i anglés. També, com a servici i informació per als visitants, Bancaixa oferix cartells/fullet de l’exposició, que complixen una doble funció de record de la mostra així com explicativa del seu contingut. Estos cartells són de distribució gratuïta entre els visitants.
La vessant didàctica està també present en esta exposició oberta a la visita concertada dels col·legis amb l’objectiu de difondre entre els jóvens una mostra que, junt amb el valor artístic de les obres, incorpora també molta informació del seu context històric i de la Grècia clàssica. Els centres escolars poden concertar les seues visites a través del correu electrònic cultura.tanagras@fundacionbancaja.es.
L’horari general d’obertura al públic és de dilluns a diumenge de 9 a 21:00 hores. L’entrada a l’exposició és lliure i gratuïta, com és habitual en les exposicions de Bancaixa.

 

El descobriment de les Tanagras

Estes estatuetes gregues de terracota policromada deuen el seu nom de Tanagras al lloc on es van descobrir. Estes peces de la Grècia clàssica van veure la llum de manera fortuïta durant l’hivern de 1870-71, quan van ser trobades per uns llauradors en els camps i tossals que rodegen l’actual emplaçament arqueològic de Grimadha, en Beòcia, regió al nord d’Atenes.
Les estatuetes de terracota, i l’art de Beòcia en particular, eren ja coneguts en eixa època, però estes representacions es distingien per la seua qualitat en l’escultura, la seua gràcia i sobretot pel seu aspecte tan familiar per a la societat de finals del segle xix, entre la qual prompte van triomfar. Les Tanagras es van convertir d’esta manera en el símbol d’una nova antiguitat que mostrava, a través del perfil de les seues dones, jóvens i xiquets, la quotidianitat de la vida. Tots els grans museus europeus i col·leccionistes van començar a disputar-se estes peces.
Des de la seua aparició, les Tanagras es beneficien d’una publicitat considerable, en especial en l’Exposició Universal de París de 1878. Les figuretes es van convertir en objecte de desig dels col·leccionistes burgesos, els que se sentien enxisats per la delicadesa de les obres.
Els marxants atenesos van monopolitzar ràpidament el mercat, establint-se com a únics intermediaris entre els llauradors de la regió i els possibles compradors, i inclús patrocinant algunes exposicions. L’entusiasme per les Tanagras comporta, des de 1880, la multiplicació dels participants en el negoci. Al mig d’esta forta competència per l’adquisició de les Tanagras, el Louvre es va convertir en el primer museu europeu a adquirir estes peces en 1872.

 

Origen: entre Atenes i Tanagra

Tanagra va ser i continua sent el nom d’una ciutat de la regió grega de Beòcia, que va conéixer el seu màxima esplendor després de la destrucció del seu rival més pròxima, Tebes, a les mans d’Alexandre el Gran en el 335 a.C. Encara que esta ciutat ha donat nom a les figures de terracota, estes no van ser creades en Tanagra, sinó a Atenes durant la segona mitat del segle iv a.C.
Beòcia, des de l’època micènica (segles xiv-xii a.C.), durant la qual es descobrix que va jugar un paper molt important, mostra un gust innegable pel treball de l’argila (sarcòfags, gots, estatuetes). L’exposició comença, no obstant, amb les obres creades en el segle viii a.C. en un taller de Tebes especialitzat en la confecció de grans gots funeraris i estranys ídols en forma de campana que, gràcies a les seues cames mòbils, guiaven suposadament els xiquets en el camí cap a l’altre món. Els artesans beocis mai perdran el gust pel modelatge plàstic, que es mescla moltes vegades amb una certa fantasia, tant en els seus gots com en els seus estatuetes.
Durant tot este període en realitat, Beòcia està davall el comandament, de la seua poderosa veïna, Atenes, que fins al segle iv a.C. va marcar la tònica, tant en l’esfera política, com en l’econòmica i artística. És en estos tallers on es posen a punt els nous motius que van triomfar en l’època, a més de la ceràmica de figures roges que durant diverses dècades més continuarà exalçant la glòria de la ciutat. Tots ells seran difosos conjuntament per les mateixes xarxes comercials en tot el perímetre del mediterrani.
En l’origen de les Tanagras, apareixen tant les estatuetes d’actors de teatre, que juguen un paper molt important en la societat atenesa de l’època entorn del déu Dioniso, com els gots cridats plàstics i les estatuetes de ballarines amb vel. Els primers permeten als artesans  introduir nous caràcters en la iconografia de les estatuetes de terracota fins llavors molt codificada i reservada a la representació de divinitats i figures orants: la vella passejadora, el pedagog, els xiquets són novament el motiu. Apliquen també innovacions tècniques, com el motle bivalve, que permet obtindre el vers i el revers esculpits, i així fer-los més aprofitables.
Abandonant les històries pintades, els artesans àtics van començar a ornamentar els gots amb relleus cada vegada més exuberants amb colors tornassolats després de la cocció. Molt prompte el relleu es transforma en estatueta independent i les múltiples figures, que moltes vegades es disputen l’espai decoratiu del got, es resumixen en una sola. De la mateixa manera, en la primera mitat del segle iv a.C., la ballarina amb vel, l’estil de la qual s’inspira en les escultures ateneses, es convertix en un tema privilegiat. Nimfes, mènades (seguidores de Dioniso), possiblement relacionades amb ritus nupcials són el preludi de totes les estatuetes que componen el gran seguici de les Tanagras.
Les dones embolicades en drapats, que el segle XIX designarà com a Tanagras i que estan inspirades sobretot en les creacions del gran escultor atenés Praxíteles, naixen cap al 340 a.C. a Atenes. És el cas de Dama de blau (veure imatge), que serà un dels motius més difosos i el més copiat de tot el Mediterrani.
Les figures gaudiran d’un fervor particular en alguns llocs de Grècia, com a Alexandria, fundada per Alexandre el Gran en el 331 a. C., o a Tàrent, en el sud d’Itàlia a partir del final del segle IV a.C. No obstant serà Tanagra la que romandrà com el centre productor de més qualitat, com testifiquen certes obres destinades exclusivament a un ús funerari, com per exemple les millors representacions de la col·lecció: Dama de blau, la túnica blau de les quals té la superfície decorada per un excepcional rivet fet amb pa d’or, o La Sofocleana (veure imatge), versió en miniatura d’una estàtua esculpida a Atenes en honor de Sòfocles, la importància i de la qual qualitat ens fan oblidar la pèrdua de la policromia que la decorava. Entorn d’eixes dos obres es van poder reagrupar, a partir d’un anàlisi estilística i de l’argila, moltes peces de la col·lecció del Louvre.

 

Finalitat: del ritu a la decoració

Encara que la finalitat funerària era la principal, mai va ser exclusiva. Estes estatuetes han sigut trobades tant en santuaris, com en interiors d’algunes cases. Mantindran a pesar d’això la funció religiosa, però la seua desaparició -variable segons les regions però que podem situar entorn de principis del segle ii a.C.- coincidix en el món grec amb una voluntat decorativa dels palaus, que més tard serien riques residències.
L’estudi del context en què van ser descobertes les Tanagras mostra que estaven dedicades a divinitats que regien la protecció del xiquet, sobretot en l’etapa del pas a l’edat adulta, o de la jove casada i futura mare. Estes figures acompanyen molt prompte les conquistes cap a l’est del nou conquistador de Grècia, Alexandre el Gran, convertint-se així per als nous habitants de la Koiné grega en el símbol dels valors que el poder ascendent romà farà desaparéixer.

Si vols estar a l’última inscriu-te a la nostra newsletter.