Aimé Fernand David Césaire (1913-2008), va ser un dels més influents escriptors caribenys en llengua francesa de la seua generació. Creador junt amb Léopold Sédar Senghor del concepte negritud, moviment que pretenia posar al mateix nivell les tradicions africanes amb la cultura d’Occident. Césaire va concebre la negritud com a resistència a l’assimilació que imposava el colonialisme i com un impuls als elements africans de la cultura de la seua terra, desprestigiats pel racisme blanc.

Entre les seues obres més importants es troben Les armes miraculeuses (1946), Le corps perdu (1950), La tragédie du roi Christophe (1963), Une saison au Congo (1967), sobre la mort de Patrice Lumumba, i Une tempête (1969), adaptació de l’obra de Shakespeare.

Quan André Breton va arribar a la Martinica l’abril de 1941, fugint de la França ocupada pels alemanys, va descobrir els textos poètics del director de la revista Tropiques, Aimé Césaire.

El 1949 Breton va proposar a Picasso que il·lustrara l’obra escrita per Césaire, Le corps perdu. El treball realitzat per Picasso entre el 17 març, 13 juny i 15 desembre de 1949 [Cap de negre de perfil i trenta il·lustracions de plantes, insectes i pictogrames] és d’una completa interacció amb el text literari. Es va publicar per l’editorial Fragance el 1950, el mateix any que Aimé Césaire escrivia el Discours contre le colonialisme, confirmant la unió entre l’activitat política i la seua poesia.

Le corps perdu està compost de deu poemes. Cada poema està il·lustrat amb dues estampes que representen plantes, insectes, pictogrames de copulació i rostres en forma de fulla, d’animals i de la lluna. Imatges que recorden el surrealisme màgic de Wifredo Lam. El frontispici del llibre és una estampa que representa el cap d’un negre de perfil fent al·lusió a la recerca d’identitat: “Nègre nègre nègre / depuis le fond du ciel immémorial…” La reproducció d’aquesta estampa va servir per al cartell del Congrés d’escriptors i artistes negres, Présence africaine, celebrat a París el 1956.

D’aquesta obra es van editar dos-cents dènou exemplars. L’exemplar número III està a la Fundació Bancaixa. Tots els exemplars contenen trenta-dues estampes: Coberta, aiguafort (212 × 212 mm). El poeta llorejat, aiguafort i aiguatinta (407 × 307 mm), 15 desembre 1949. Deu estampes amb el títol de cada poema, aiguatinta (407 × 307 mm), 3 juny 1949. Vint estampes amb insectes, plantes, pictogrames i rostres, burí, 17 març 1949. La impressió tipogràfica és de Pierre Bouchet, París. L’estampació dels gravats es va realitzar al taller de Roger Lacourière, París.