Fugida a Egipte

Fugida a Egipte, ca. 1680

Fitxa tècnica

Títol
Fugida a Egipte
Any
ca. 1680
Autor
Arco / Alonso del
Dimensions
162 × 126 cm
Clase
Pintura
Material
Óli sobre llenç
Soporte
Tela
Serie
Segle XVII

Alonso del Arco és un destacat pintor de l’escola madrilenya del segle xvii, durant el regnat de Carles II. No es tenen dades de la seua formació com a pintor, abans de ser deixeble i col·laborador d’Antonio de Pereda.

La fugida a Egipte és un tema iconogràfic molt tractat en la pintura espanyola des de l’Edat Mitjana. Aquest relat del Nou Testament recollit a l’Evangeli de Sant Mateu 2: 13-15 transcorre durant la nit, tal com indica el passatge evangèlic, quan José fent cas de les indicacions de l’àngel, que el va visitar en somnis, fuig a Egipte amb la Mare de Déu i el Xiquet Jesús, ja que Herodes estava buscant-lo per a matar-lo.

Aquest episodi ha estat ampliat amb la representació, en l’espai comprès entre les potes de la burreta, del Miracle del camp de blat, succeït durant el viatge, en el qual es narra el moment en què en arribar on hi havia un home, que estava sembrant un camp de blat, li demanen que quan arriben els soldats d’Herodes els diga que va veure passar els tres per allí, en el moment de la sembra. A l’instant, miraculosament el blat creix i madura, quedant a punt per a collir-lo. Quan arriben els soldats renuncien a perseguir-los, en suposar que feia molts mesos que havien passat per aquell lloc. Aquest episodi, molt assentat en la tradició catòlica va ser molt utilitzat pels pintors flamencs a partir del segle xv i és inclòs a les representacions de la Fugida a Egipte, junt amb altres com l’atac dels saltejadors de camins, el del dragó espantat, el del miracle de la palmera o el de la caiguda dels ídols, narrats als Evangelis Apòcrifs.

Al centre de la composició la Mare de Déu amb el Xiquet als braços asseguda sobre la burreta, que és conduïda de les regnes per un àngel, darrere Sant Josep tancant el grup de marxa.

La Mare de Déu apareix amb un peculiar barret d’ala amb la vora arredonida coberta amb una cinta de setí roig. Es tracta d’un model molt utilitzat en obres espanyoles i portugueses dels segles xvi i xvii, de vegades vinculat amb vestits gitanos, el que ha portat a denominar-la Mare de Déu gitana les de Luis de Morales, que porten aquest capell, encara que aquest tipus de barret també es relaciona amb vestits cortesans de finals del segle xvi i principis del segle xvii.

Es tracta d’un tema iconogràfic habitual en la pintura d’Alonso del Arco, tema que és representat de forma semblant, pel que són diverses les versions conegudes. Una obra amb aquest mateix tema es va subhastar en Fernando Durán al novembre del 2010 i posteriorment en subhastes Abalarte a l’octubre del 2014. Recentment aquesta mateixa obra ha tornat a ser subhastada en Abalarte al desembre 2016.

La signatura de l’angle inferior dret, encara que poc llegible, és semblant a l’habitual d’Alonso del Arco.

Altres obres de la colecció

San Onofre ermitaño
Sant Onofre ermità
Ribera / José de, Segle XVII
Putti amb pomes i Putti amb raïm
lo Spadino, Segle XVII
Cena de Jesús con sus padres
Menjada de Jesús amb els seus pares
Conchillos Falcó / Juan Antonio, Segle XVII
San Miguel arcángel
Sant Miquel Arcàngel
Castañeda / Abdón, Segle XVII
Si vols estar a l’última inscriu-te a la nostra newsletter.