Activitat

Prevenció de la salut mental a l’escola a través de l’art

Data
Del 16/10/2026 al 30/06/2027
Centre
Fundació Bancaixa
Plaça de Tetuan, 23,València (Valencia)

La Fundació Bancaixa impulsa per tercer any consecutiu el projecte Prevenció de la salut mental a l’escola a través de l’art, una iniciativa de mediació social i cultural que promou el benestar emocional de l’alumnat mitjançant la pràctica artística.

El programa es dirigix a estudiants dels últims cursos d’educació primària de cinc centres escolars de la ciutat de València que, per la seua ubicació i característiques, compten amb àmplia diversitat d’alumnat en situació de vulnerabilitat per a patir trastorns de conductes disruptives a l’escola. El programa està especialment orientat a contextos amb alta diversitat i vulnerabilitat social, on la prevenció primerenca resulta clau per al desenrotllament integral.

La iniciativa se centra en l’organització de sessions de treball en la Fundació Bancaixa que estan guiades per tres artistes: Antonio José Iglesias, músic, compositor, percussionista, productor i docent; Alex Vilasarau, artista circense especialitzat en circ social i membre de l’equip docent de Creat, escola d’arts circenses; i Reyes Pe, artista plàstica, dissenyadora tèxtil i artista fallera experimental.

L’art es convertix en un espai vivencial que canalitza emocions, enfortix vincles i fomenta l’escolta. A través de la música, el circ i l’art tèxtil, les sessions es plantegen com a experiències col·lectives on l’alumnat pot expressar-se, cooperar i explorar la seua identitat en un entorn cuidat i lliure de juí.

A més, es posa també el focus en l’equip docent, realitzant sessions de facilitació en les quals se’ls dota d’estratègies per a afrontar situacions vulnerables a l’aula, es fomenten els vincles i es reflexiona sobre el procés per a alinear i ajustar els objectius de l’equip a mesura que avança el projecte.

En paral·lel al treball amb els artistes, els alumnes participants elaboren un quadern d’artista que reflectix les vivències experimentades durant les diferents sessions, així com reflexions i records que queden arreplegats a mode de quadern de viatge, permetent aprofundir posteriorment a l’aula sobre els tallers i els aprenentatges que han generat.

La pràctica artística i el seguiment del projecte compta amb la supervisió i assessorament d’IDECART, Institut per a la Investigació i Desenvolupament dels Processos de Creació i Artteràpia.

Música, circ i art tèxtil al servici de la salut mental

Tres artistes distints guien als escolars en un mateix recorregut que obri la seua mirada a modes distints d’explorar, crear i relacionar-se. Cada bloc aporta materials i experiències que poden passar al següent i adquirir nous sentits.

El ritme és el punt de partida del treball que realitzarà Antonio José Iglesias. A través de la percussió, els objectes quotidians, els joguets sonors, instruments de diferents cultures i recursos electrònics, l’alumnat explorarà el pols, el ritme, la intensitat, l’escolta, la coordinació i la improvisació. L’experiència exposa que la música també ajuda a escoltar, prendre decisions, expressar-se i trobar un lloc propi dins d’un conjunt.

La dansa urbana i acrobàtica a través del mètode Train & Plain protagonitza el següent bloc de treball, guiat per Alex Vilasarau. Esta proposta utilitza el joc i el repte físic per a explorar les possibilitats del cos i afavorir l’expressió, la relació i l’escolta. El mètode Train & Plain, ideat per la pedagoga i ballarina Roseta Plasència, fusiona dansa contemporània, acrobàcia, partnering i improvisació, incorporant també referències al moviment animal. L’experiència prioritza el joc, la presència, la improvisació i l’escolta, no el rendiment tècnic.

L’art tèxtil de la creadora Reyes Pe és el fil conductor de l’últim bloc de treball, una proposta en la qual els colors, els teixits i les seues possibilitats obrin un espai de joc i imaginació en el qual cada participant puga aportar una cosa pròpia a una creació comuna. El procés convida a decidir, provar, unir, transformar i compartir, de manera que les aportacions individuals formen part d’una peça col·lectiva. La instal·lació pot activar més sentits que la vista i el tacte: els teixits i les peces poden incorporar so, moviment i acció performativa, convertint-se en una experiència que s’observa, s’escolta, es toca i es viu amb el cos.