Alacant és la quarta província amb un nombre més gran de ciutadans xinesos empadronats, amb 5.380 persones d’esta nacionalitat
registrades a principis de 2007, segons les dades del quadern de divulgació Miradas sobre la Immigració elaborat per Ceimigra en col·laboració amb Bancaixa, que ha sigut presentat este matí a Elx.
Segons este estudi, la població xinesa empadronada en la província d’Alacant s’ha multiplicat per tres els últims sis anys. A més, els municipis alacantins amb més de 100 xinesos empadronats i un major percentatge de ciutadans d’esta nacionalitat sobre la població total són, per este ordre: Benidorm, Calp, Guardamar del Segura, Torrevieja i l’Alfàs del Pi.
A nivell de la Comunitat Valenciana, els municipis amb un nombre més gran de ciutadans xinesos empadronats són València i, en menor grau, Benidorm, Elx, Alacant, Torrevieja i Castelló de la Plana. Per comarques, es constata la preferència dels ciutadans xinesos per residir en les zones costaneres de la província de València: la Marina Baixa, el Baix Segura i el Baix Vinalopó.
El treballador xinés mitjà és un home de 34 anys i, per tant, un poc més jove que la mitjana de treballadors estrangers. Està empleat per compte d’altri en el sector servicis, principalment en restauració i com a venedor de comerç, i va arribar a Espanya el 2005. Treballa a jornada completa a Barcelona o Madrid per a empreses de menys de 25 empleats, amb un contracte temporal per circumstàncies de la producció, té estudis secundaris i desenvolupa una ocupació pròpia de treballadors qualificats.
Quant als aspectes vitals de la població xinesa resident a Espanya resulta notable la baixa mortalitat d’este col·lectiu. Segons l’estudi, esta situació s’explica per la baixa accidentalitat dels sectors en els quals treballen els ciutadans xinesos, com també per la menor presència de persones d’edat avançada, ja que tornen al seu país d’origen una vegada cobert el cicle migratori.
Un altra dada característica de la presència de ciutadans xinesos a Espanya és la quasi absència de matrimonis mixts d’espanyols amb persones d’eixa nacionalitat, ja que només representen el 0,3% del total d’unions amb estrangers, amb un predomini clar dels enllaços de dones xineses amb homes espanyols, que suposen el 84% de les parelles mixtes en 2006.
Este aspecte suposa un indicador de la pobra integració de la comunitat xinesa, encara que també s’observa una ràpida adaptació a Espanya com a país d’acollida en comptar amb un tram de població entre 1 i 4 anys superior al de la població total.
La col·lecció Miradas de la Inmigración divulga la informació recollida en la huitena edició de la Radiografia de les Migracions a la Comunitat Valenciana, i té com a objectiu oferir una visió integral del fenomen migratori i facilitar l’accés a materials estadístics.
