Esta exposició, fruit del conveni entre Bancaixa i l’IVAM, analitza per mitjà de 30 obres procedents dels fons de l’IVAM les complexes i fecundes relacions de l’art modern amb l’esport durant el segle XX. La mostra presta una especial atenció a les aportacions dels artistes de les avantguardes històriques com László Moholy-Nagy, Karel Teige, Walter Dexel, Theo Van Doesburg, Gustav Klucis o Alexander Rodchenko.
La relació de l’art amb l’esport és tan antiga com la història de l’home com a productor d’imatges. Les societats antigues van concebre la figura de l’atleta com una mena de superhome dotat d’unes qualitats físiques extraordinàries, unes qualitats que van emparentar el seu llinatge amb l’aristocràcia militar i fins i tot amb la divinitat. Els artistes van enaltir l’esport i els seus atletes com una metàfora de l’instint de supervivència dels grups humans, i també de la lluita per l’avanç i la superació de les comunitats liderades per una elit aristocràtica.
Durant el transcurs de la modernitat els esdeveniments esportius
van anar ocupant una parcel·la cada vegada major en la diversificada oferta d’oci de les ciutats industrials i en els espais públics.
La pràctica de l’esport i la seua contemplació en immensos estadis va deixar de ser un privilegi d’una minoria –masculina– per a convertir-se en un dels fenòmens més espectaculars de la cultura popular del nostre temps. El desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses com el cine, la ràdio i la premsa il·lustrada durant les primeres dècades del segle XX, va contribuir a amplificar com mai l’impacte d’estes concentracions humanes propiciant l’aparició de nous –encara que seculars– mites populars: els atletes.
Valors inherents a l’esport com la preparació física i tècnica, l’impuls de superació individual, la rivalitat i competitivitat, l’esperit d’equip o el dinamisme massificat de les grans competicions, van fascinar l’avantguarda futurista i constructivista compromesa amb la utopia de la transformació social mitjançant les arts.
En l’emergent Unió Soviètica, artistes com Gustav Klucis o Alexander Rodchenko van il·lustrar postals, cartells o revistes com URSS en construcció amb radicals fotomuntatges, instantànies fotogràfiques i innovacions tipogràfiques. Els artistes de l’avantguarda constructiva soviètica van relatar i van enaltir els èxits dels seus atletes en les Espartakiadas, els esdeveniments esportius impulsats pel Partit Comunista Soviètic, com a expressió de la nova societat nascuda amb la revolució.
L’Olimpíada de 1936, celebrada a Berlín,
va ser concebuda també com un aparador internacional de difusió dels suposats èxits del nacionalsocialisme d’Adolf Hitler. La fotògrafa i cineasta alemanya Leni Riefenstahl va immortaliltzar en el seu documental Olympia els
somnis de supremacia racial ària encarnada en els cossos i gestes dels atletes alemanys. Per combatre els efectes de la propaganda nazi, l’artista John Heartfield realitzaria per a la revista de filiació comunista AIZ una sèrie de fotomuntatges en els quals va denunciar la manipulació informativa orquestrada per Goebbels i la irrupció d’una nova tipologia arquitectònica: els sinistres camps de concentració dissenyats pel nazisme per a l’extermini racial.
Amb les obres d’estos artistes, l’exposició subratlla l’aproximació que les avantguardes històriques van tindre amb el fenomen de les competicions esportives en un context històric especialment delicat on s’entrellaçaven amb els esdeveniments esportius rivalitats polítiques entre nacions i una lluita entre diferents models socials.
Però la mostra no s’esgota en els anys 30, sinó que inclou també obres d’artistes contemporanis com Antoni Muntadas, Eugenio Ampudia o Eduardo Arroyo, que s’aproximen al tema de l’esport des d’una perspectiva crítica, irònica o fent-hi especial insistència en la faceta d’espectacle de masses.
