Bancaixa i la Hispanic Society
of America, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandia, presenta l’exposició Visió d’Espanya. Estudis previs. Col·lecció de la Hispanic Society
of America, que podrà veure’s a la Casa de Cultura Marquesos González de Quirós de Gandia fins al pròxim 29 d’agost.
La mostra,
amb el comissariat de Felipe Garín, recull els dibuixos preparatoris que el pintor valencià va realitzar durant la preparació i el viatge per Espanya al llarg de més de set anys (de 1912 a 1919) abans d’escometre la seua emblemàtica obra Visions d’Espanya,
encàrrec d’Archer Milton Huntington, per decorar la biblioteca de la Hispanic Society
of America, a Nova York.
La present mostra comença amb dos cartons menuts en els quals Sorolla planteja la distribució de la sèrie. El pintor l’havia concebut com un gran fris disposat damunt de la sèrie de personatges il·lustres espanyols que pintava per encàrrec del propi Huntington arran dels primers retrats que este va comprar en una exposició individual que Sorolla va realitzar a Londres el 1908. Finalment, estos no es disposarien ací, com tampoc l’artista mateix es va ajustar en els panells definitius als assumptes descrits en estes peces menudes, que mostren, no obstant això, la preocupació de Sorolla per l’encàrrec i la seua idea de no pintar els panells obviant-ne el destí i col·locació final.
Els dos panells més grans de la sèrie definitiva, el de Castella. La festa del pa i el d’Andalusia. La correguda són els que provoquen en el pintor més estudis compositius. El de Castella, de catorze metres de longitud, és a més el primer de la sèrie i hi introdueix un mètode de treball que després comprovarà que no és el millor i el modificarà a partir del panell Els natzarens, que va realitzar a continuació. Va passar un any recorrent les dues Castelles, fent estudis de grandària natural de personatges abillats amb vestits populars i composicions que
encaixaren en l’escena. Tots els estudis es titulaven igual: Esbós per a “Les regions d’Espanya”. Castella, i en els quals ja s’apunten escenes parcials que reflectirà en el definitiu i una composició potser menys espectacular que la d’este. Mostren, però,
una cosa que sí que mantindrà, com són la part superior de les siluetes d’edificis ben característics d’aquelles regions.
En esta exposició hi ha encara dos esbossos més que expressen la seua manera de treballar prèvia al definitiu de Castella. De manera molt esbossada encaixa uns conjunts de personatges que després també assumirà en la peça final. Després dels estudis i els esbossos es posarà mà a l’obra per a la gran composició en un local que lloga a la Cuesta de las Perdices, als afores de Madrid.
Una vegada conclòs amb gran complexitat el gegantí panell castellà que centraria, segons les seues pròpies paraules, la sala principal de la biblioteca de la Hispanic,
s’adona que prefereix la manera de pintar de sempre; és a dir, plantar el seu cavallet i els seus grans llenços en els llocs d’Espanya que
crega convenients i, sens dubte, amb gran esforç mental i físic, anar prenent notes per a després compondre l’escena directament sobre el llenç.
De La correguda. Andalusia hi ha un excel·lent esbós de quasi tres metres d’ample, on apareix Andalusia amb tres inscripcions al marge que descrivien la seqüència ideada:”Cadis-Bous-Xerés” a les quals acompanya una quarta inscripció “Extremadura”, que finalment no reflectirà en el panell definitiu. En este opta per una composició més valenta que en l’esbós, i suprimeix pràcticament tota la part esquerra dedicada a la verema, perquè el protagonisme siga quasi exclusiu per a la correguda de bous.
La resta d’esbossos contemplen aspectes concrets d’altres regions, com Navarra i Aragó, poc pareguts als definitius, o del País Basc, panell amb el qual va tindre moltes vacil·lacions per enfocar l’assumpte. Motius que apareixien en esbossos preliminars, com el ball, probablement un
aurresku, que és precisament el que s’inclou en esta exposició,
van ser finalment abandonats en benefici d’un panell amb les masses distribuïdes com una pintura mural i amb una composició singular amb evidents senyals de la seua formació clàssica.
Bancaixa i Sorolla
Des de novembre del 2007, Bancaixa ha organitzat la itinerància dels grans llenços de Sorolla amb l’exposició Sorolla, Visió d’Espanya, que s’ha convertit en l’exposició més vista d’Espanya, amb més d’un milió de visitants, després del seu pas per València, Sevilla, Màlaga, Bilbao i Barcelona.
Actualment, els 14 panells formen part de l’exposició antològica Joaquín Sorolla (1863-1923) al Museu del Prado de Madrid, patrocinada per Bancaixa, que ja ha estat vista per més de 120.000 persones i que romandrà oberta al públic fins al 6 de setembre.
