Bancaixa presenta l’exposició Picasso i l’Àlbum Jacovski, a Sagunt. Últimes adquisicions en la Col•lecció Bancaixa

La Fundació Bancaixa presenta l’exposició Picasso i l’Àlbum Jacovski, a Sagunt. Últimes adquisicions en la Col·lecció Bancaixa, una nova proposta cultural que reuneix les últimes peces del pintor malagueny que s’han incorporat a la Col·lecció Bancaixa. L’exposició, que romandrà oberta al públic a la Sala d’Exposicions Glorieta, de Sagunt, fins al pròxim 19 de març, ofereix la possibilitat de contemplar 42 obres, de les quals 20 estan firmades per Pablo Picasso i altres 22 pertanyen a alguns dels artistes més importants del moviment artístic dels anys 30.

En concret, l’exposició es compon de dues seccions. En la primera es mostra l’obra Àlbum Jacovski, un llibre il·lustrat amb 23 gravats i realitzat per diversos artistes l’any 1935, entre els quals es troba Pablo Picasso. Aquest exemplar inclou obres firmades dels artistes més importants de l’avantguarda surrealista i abstracta dels anys 30, com Arp, Chirico, Calder, Erni, Max Ernst, Luis Fernández, Giacometti,

Ghika, Julio González, Helion, Kandinski, Léger, Lipchitz, Magnelli, Miró, Nicholson, Ozenfant, Seligman, Taeuber-Arp, Torres-García, Vulliamy, Zadkine i Picasso, que firma un dels gravats d’aquesta obra. El llibre es va realitzar amb l’objectiu de finançar l’obra de Jacovski, 24 assajos, que versava sobre tots aquests artistes i que finalment no es va arribar a publicar per problemes amb l’editor, que va desaparèixer amb els diners recaptats.

L’Àlbum Jokovski es compon de fulls en blanc cosits per a contindre els gravats, amb un breu prefaci de Jacovski on mescla el menyspreu per la vida parisenca de l’època i el pressentiment dels horrors de la guerra que ell veia pròxima. En el seu origen, el llibre no va ser enquadernat, pel que els gravats poden ser exposats amb facilitat.

L’exposició inclou, d’altra banda, una selecció de 19 estampes realitzades per Picasso en distintes tècniques de gravat, encara que la majoria són linogravats. La major part d’aquestes obres són retrats de Jacqueline Roque, la seua última esposa. Durant quasi vint anys la va retratar repetidament i el 1962 es comptabilitzen més de setanta retrats de Jacqueline, apareixent sempre individualitzada, observada, quasi espiada per l’atenta mirada de Picasso, de vegades delicadament realista i, en altres, esquematitzada fins a l’extrem. Els linogravats es caracteritzen pels seus colors vibrants, el traçat exquisit i la inspiració cubista.

En aquesta selecció d’estampes es presenten per primera vegada al públic els tres estats de l’obra Maison Close. Le Chocolat. És una de les

peces més importants de la mostra, pel seu caràcter inèdit i perquè n’existeixen molt pocs d’exemplars al món, i cap altre amb els seus tres estats. Les grans dimensions i la seua bellesa compositiva doten aquesta obra d’un valor incalculable. Junt amb aquesta peça, també s’exhibeixen per primera vegada al públic les dues proves d’estat de l’obra Venus i Cupido. Realitzades el 1949, es tracta d’una reinterpretació de l’obra del mestre alemany Lucas Cranach, per qui Picasso sentia una gran admiració. Al llarg de l’obra de Picasso trobem altres reinterpretacions d’artistes com Rembrandt, Velázquez, Goya, Delacroix, Ingres, Degas o Manet, entre altres, establint així un “diàleg amb els seus rivals” en les composicions, tal com ho va definir Picasso mateix.

Amb motiu d’aquesta mostra, s’ha editat un fullet de distribució gratuïta amb texts explicatius sobre el contingut de l’exposició. La mostra és d’entrada gratuïta i es pot visitar a la Sala d’Exposicions Glorieta, de Sagunt, de dilluns a diumenge, de 17 a 21 hores.

Picasso i Jacqueline Roque

L’obra de Pablo Picasso està molt lligada a la figura de la dona, que l’ha acompanyat en les distintes etapes de la seua vida. Des de sa mare o les seues germanes, que van ser els seus primeres models, passant per moltes altres dones fins arribar a Jacqueline Roque, que va viure amb l’artista fins a la mort d’aquest, el 1973. Picasso va conèixer la que va ser la seua segona esposa el 1953, quan ella treballava al taller de ceràmica de Madoura, on l’artista creava les seues ceràmiques. Després de moltes i tumultuoses relacions, Picasso va trobar en Jacqueline una

musa dòcil, amorosa i submisa però, al mateix temps, ferma, eficient i bona administradora. Aquesta etapa és coneguda com l’època Jacqueline, quan ambdós van viure al sud de França, prop d’Aix en Provence, i finalment en La Californie, a Mougins, en una de les etapes considerades com les més felices de la vida de Pablo Picasso.

Durant els anys 1954 a 1973 el rostre de Jacqueline es repeteix sistemàticament en les creacions de Picasso. Es transforma i canvia en retrats sobre el llenç, el paper, les planxes de linòleum, el coure o sobre cartó retallat i plegat. La imatge que Picasso mostra de la seua segona esposa destaca per la serenitat, per l’absència d’agressivitat i violència i per l’assossec en l’expressió i la mirada, de vegades un poc nostàlgica i llunyana, però sempre tranquil·la i atenta.

Picasso i la tècnica del linogravat

Picasso va emprar la tècnica del linogravat el 1951 en col·laboració amb l’impressor Hidalgo Arnera (1922 – 2007), a qui coneixia des de 1948, encara que l’artista ja havia practicat aquesta tècnica en 1939. Les primeres obres amb Arnera van ser realitzades per a cartells de corregudes de bous i exposicions de ceràmica celebrades a Vallauris, a les quals van seguir més de dos-cents linogravats.

La tècnica del linogravat és semblant a la de l’entalladura sobre fusta tallada al fil (gravat en relleu): s’incideix i talla amb ganivetes sobre el linòleum, quedant en relleu únicament la imatge creada per l’artista i sent-hi necessari gravar una planxa de linòleum per a cada color. Per

obtindre la imatge final, s’estampen sobre el mateix paper totes les planxes de linòleum per mitjà d’una premsa. Generalment, es comença per estampar els colors més clars i després els més foscs. Picasso a vegades inverteix el procés, obtenint colors més vibrants i menys uniformes. L’artista va inventar a més un nou mètode: una sola planxa per a tots els colors. Es va gravant tota la composició sobre la mateixa planxa, al mateix temps que es va imprimint sobre el paper cada color després de cada modificació de la planxa.

Picasso a la Col·lecció Bancaixa

Bancaixa és l’entitat privada propietària de la principal col·lecció d’obra gràfica de Picasso. L’entitat va iniciar aquesta col·lecció l’any 1994 amb l’adquisició d’una primera sèrie, la Suite Vollard, composta per 100 gravats realitzats entre 1930 i 1937. En l’actualitat, entre els fons d’obra de Picasso inclosos en la Col·lecció Bancaixa figuren altres sèries tan rellevants com la Suite 156, la Suite 347, Caixa de Remordiments, Retrats de Família, Fumadors o la Suite 60. Altres peces clau d’obra de Picasso propietat de Bancaixa són els linogravats i la col·lecció al voltant d’un centenar de llibres il·lustrats.

El treball d’adquisició i recuperació de l’obra gràfica del pintor ha anat ampliant la presència de l’artista en la Col·lecció Bancaixa fins aconseguir més de 2.000 peces, entre gravats, linogravats, llibres il·lustrats i il·lustracions originals, annexes als llibres.

La finalitat d’aquesta col·lecció, junt amb la labor de recuperació de patrimoni artístic, és la divulgació cultural. Per aquest motiu, Bancaixa ha exposat els seus fons d’obra gràfica de Picasso en 150 exposicions des de 1994. Aquestes mostres, per les quals han passat més de 2,3 milions de persones en 17 anys, s’han celebrat a Espanya i també en països com Estats Units, Mèxic, Brasil, Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Holanda, Alemanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Hongria o Corea del Sud.

Contacte

Premsa Fundació Bancaixa
96 064 58 46
email

comunicacion@fundacionbancaja.es

Si vols estar a l’última inscriu-te a la nostra newsletter.