Bancaixa presenta l’exposició Tanagres. Figures per a la vida i l’eternitat. Col•lecció del Museu del Louvre

Bancaixa presenta l’exposició Tanagres. Figures per a la vida i l’eternitat. Col·lecció del Museu del Louvre, una mostra dedicada a l’art de la terracota a l’antiga Grècia i que centra la seua mirada en les estatuetes conegudes com Tanagres. Amb esta exposició, l’Obra Social de Bancaixa consolida la seua col·laboració amb el Museu del Louvre, iniciada l’any 2008 amb la mostra Tres Imperis de l’Islam. Istanbul, Isfahan, Delhi, que va permetre exposar a València fons d’art islàmic de la pinacoteca francesa.

Tanagres . Figures per a la vida i l’eternitat romandrà oberta al públic al Centre Cultural Bancaixa de València des del 29 de març fins al 7 de juliol de 2010. L‘exposició està integrada per, aproximadament, 210 figures procedents en la totalitat de la col·lecció de Tanagres del Museu del Louvre, una de les més completes del món. L’àmplia selecció de peces mostrada a València destaca no solament pel valor cultural i artístic, sinó també per la possibilitat que obri al visitant de conèixer usos i costums de la vida quotidiana a l’època de la Grècia clàssica.

La mostra està comissariada per Violaine Jeammet, conservadora en cap del departament d’Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes del Museu del Louvre, i ocuparà les dues sales d’exposicions del Centre Cultural Bancaixa. Esta exposició té com a únics antecedents la celebrada al propi museu francés el 2003, i la que va tindre lloc un any després al Museu de Belles Arts de Montreal.

Amb la seua arribada a València de la mà de Bancaixa, és la primera ocasió en què es podran contemplar estes peces a Espanya. La mostra, a més, té lloc a la capital valenciana amb importants novetats. Algunes de les obres hi incloses no havien eixit mai abans del Louvre, i altres ni tan sols s’han exposat encara al museu francés per tractar-se de peces de recent adquisició. A més, la col·laboració entre Bancaixa i el Louvre ha permés la restauració de part de les peces, que es presenten per primera vegada al públic a València amb tota la seua esplendor després del treball dels restauradors. La mostra, al mateix temps, suposa la primera iniciativa expositiva al voltant de les Tanagres que es realitza després dels nous estudis i investigacions duts a terme sobre el significat d’estes obres i les pràctiques artesanals a l’antiguitat, concretament sobre la policromia. Una vegada conclosa l’exposició al Centre Cultural Bancaixa, les peces del Louvre tornaran al museu francés.

L’exposició Tanagres. Figures per a la vida i l’eternitat és el resultat de l’acord de col·laboració que, a l’abril del 2009, van firmar el president de Bancaixa, José Luis Olivas, i el president-director del Museu del Louvre, Henry Loyrette. Esta col·laboració consolida la iniciada amb motiu de l’exposició a València de fons d’art de l’Islam, que va aconseguir atraure a 25.000 persones, l’estiu de 2008.

Amb motiu de l’exposició, Bancaixa ha editat un catàleg de 300 pàgines que analitza tant el vessant històric com l’artístic d’estes figures de terracota. Els seus articles incorporen els últims descobriments científics sobre les Tanagres i els més recents descobriments. El catàleg s’ha publicat en edicions separades en castellà, valencià i anglés. També, com a servici i informació per als visitants, Bancaixa ofereix cartells/fullet de l’exposició, que compleixen una doble funció de record de la mostra i l’explicativa del seu contingut. Estos cartells són de distribució gratuïta entre els visitants.

El vessant didàctic està també present en esta exposició oberta a la visita concertada dels col·legis amb l’objectiu de difondre entre els joves una mostra que, junt amb el valor artístic de les obres, incorpora també molta informació del context històric i de la Grècia clàssica. Els centres escolars poden concertar les seues visites per mitjà del correu electrònic cultura.tanagras@fundacionbancaja.es.

L’horari general d’obertura al públic és de dilluns a diumenge de 9 a 21:00 hores. L’entrada a l’exposició és lliure i gratuïta, com és habitual en les exposicions de Bancaixa.

El descobriment de les Tanagres

Estes estatuetes gregues de terracota policromada deuen el seu nom de Tanagres al lloc on es van descobrir. Estes peces de la Grècia clàssica van veure la llum de manera fortuïta durant l’hivern de 1870-71, quan van ser trobades per uns llauradors, als camps i tossals que envolten l’actual emplaçament arqueològic de Grimadha, a Beòcia, regió al nord d’Atenes.

Les estatuetes de terracota, i l’art de Beòcia en particular, eren ja coneguts en eixa època, però estes representacions es distingien per la qualitat en l’escultura, la gràcia i sobretot per l’aspecte tan familiar per a la societat de finals del segle xix, entre la qual prompte van triomfar. Les Tanagres es van convertir d’esta manera en el símbol d’una nova antiguitat que mostrava, mitjançant el perfil de les seues dones, joves i xiquets, la quotidianitat de la vida. Tots els grans museus europeus i col·leccionistes van començar a disputar-se estes peces.

Des de la seua aparició, les Tanagres es beneficien d’una publicitat considerable, en especial a l’Exposició Universal de París de 1878. Les figuretes es van convertir en objecte de desig dels col·leccionistes burgesos, els quals se sentien encisats per la delicadesa de les obres.

Els marxants atenesos van monopolitzar ràpidament el mercat, establint-se com a únics intermediaris entre els llauradors de la regió i els possibles compradors, i fins i tot patrocinant algunes exposicions. L’entusiasme per les Tanagres comporta, des de 1880, la multiplicació dels participants en el negoci.

Enmig d’esta forta competència per l’adquisició de les Tanagres, el Louvre es va convertir en el primer museu europeu a adquirir estes peces el 1872.

Origen: entre Atenes i Tanagra

Tanagra va ser i continua sent el nom d’una ciutat de la regió grega de Beòcia, que va conèixer la seua màxima esplendor després de la destrucció de la seua rival més pròxima, Tebes, a les mans d’Alexandre el Gran, el 335 aC. Encara que esta ciutat ha donat nom a les figures de terracota, estes no van ser creades a Tanagra, sinó a Atenes durant la segona meitat del segle iv aC.

Beòcia, des de l’època micènica (segles xiv-xii aC.), durant la qual es descobreix que va jugar un paper molt important, mostra un gust innegable pel treball de l’argila (sarcòfags, vasos, estatuetes). L’exposició comença, no obstant això, amb les obres creades el segle viii aC. en un taller de Tebes especialitzat en la confecció de grans vasos funeraris i estranys ídols en forma de campana que, gràcies a les seues cames mòbils, guiaven suposadament els xiquets pel camí cap a l’altre món. Els artesans beocis no perdran mai el gust pel modelat plàstic, que es mescla moltes vegades amb una certa fantasia, tant en els seus vasos com en les estatuetes.

Durant tot este període, en realitat Beòcia està davall el comandament de la seua poderosa veïna, Atenes, que fins al segle iv aC. va marcar la tònica, tant a l’esfera política, com a l’econòmica i artística. És en estos tallers on es posen a punt els nous motius que van triomfar a l’època, a més de la ceràmica de figures roges que durant diverses dècades continuarà exalçant la glòria de la ciutat. Tots aquells motius seran difosos conjuntament per les mateixes xarxes comercials en tot el perímetre del Mediterrani.

En l’origen de les Tanagres, apareixen tant les estatuetes d’actors de teatre, que juguen un paper molt important en la societat atenesa de l’època entorn del déu Dionís, com els vasos anomenats plàstics i les estatuetes de ballarines amb vel. Els primers permeten als artesans introduir nous caràcters a la iconografia de les estatuetes de terracota fins llavors molt codificada i reservada a la representació de divinitats i figures orants: la vella cuidadora infantil, el pedagog, els xiquets hi són novament el motiu. Apliquen també innovacions tècniques, com el motlle bivalve, que permet obtindre el vers i el revers esculpits, i així fer-los més aprofitables.

Abandonant les històries pintades, els artesans àtics van començar a ornamentar els vasos amb relleus cada vegada més exuberants amb colors tornassolats després de la cocció. Molt prompte el relleu es transforma en estatueta independent i les múltiples figures, que moltes vegades es disputen l’espai decoratiu del vas, es resumeixen en una només. De la mateixa manera, a la primera meitat del segle iv aC., la ballarina amb vel, l’estil de la qual s’inspira en les escultures ateneses, es converteix en un tema privilegiat. Nimfes, mènades (seguidores de Dionís), possiblement relacionades amb ritus nupcials són el preludi de totes les estatuetes que componen el gran seguici de les Tanagres.

Les dones embolicades en drapats (dones drapades), que el segle xix designarà com a Tanagres i que estan inspirades sobretot en les creacions del gran escultor atenés Praxíteles, naixen cap al 340 aC. a Atenes. És el cas de la Dama de blau (veure imatge), que serà un dels motius més difosos i el més copiat de tot el Mediterrani.

Les figures gaudiran d’un fervor particular en alguns llocs de Grècia, com a Alexandria, fundada per Alexandre el Gran el 331 aC., o a Tàrent, al sud d’Itàlia a partir del final del segle iv aC. Tanagra serà, però, la que romandrà com el centre productor de més qualitat, com testifiquen certes obres destinades exclusivament a un ús funerari, com per exemple les millors representacions de la col·lecció: la Dama de blau, la túnica blava de la qual té la superfície decorada per un excepcional rivet fet amb pa d’or, o La Sofocleana (veure imatge), versió en miniatura d’una estàtua esculpida a Atenes en honor de Sòfocles, la importància i qualitat de la qual ens fan oblidar la pèrdua de la policromia que la decorava. Entorn d’eixes dues obres es van poder reagrupar, a partir d’una anàlisi estilística i de l’argila, moltes peces de la col·lecció del Louvre.

Finalitat: del ritu a la decoració

Encara que la finalitat funerària era la principal, no hi va ser mai l’exclusiva. Estes estatuetes han estat trobades tant en santuaris, com en interiors d’algunes cases. Mantindran a pesar d’això la funció religiosa, però la seua desaparició –variable segons les regions, però que podem situar al voltant de principis del segle ii aC.– coincideix en el món grec amb una voluntat decorativa dels palaus, que més tard serien riques residències.

L’estudi del context en què van ser descobertes les Tanagres mostra que estaven dedicades a divinitats que regien la protecció del xiquet, sobretot en l’etapa del pas a l’edat adulta, o de la jove casada i futura mare. Estes figures acompanyen ben prompte les conquistes cap a l’est del nou conqueridor de Grècia, Alexandre el Gran, convertint-se així per als nous habitants de la Koiné grega en el símbol dels valors que l’ascendent poder romà farà desaparèixer.