Exposició

Dalí. Litografies dels Excessos Pantagruèlics

Data
Del 18/12/2020 al 15/05/2021
Centre
Fundació Bancaixa
Plaça de Tetuán, 23 ,València (Valencia)
Horari

El divendres 2 d'abril, dilluns 5 d'abril i dilluns 12 d'abril, les nostres sales estan obertes al públic en l'horari habitual.

De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h

Festius: de 10 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h

Normes de visita a l'exposició.

Visitas

Informació sobre visites guiades a través del correu electrònic visitasguiadas@fundacionbancaja.es

Tarifes

Entrada: General: 5 euros / Reduïda: 3 euros (pensionistes, aturats, persones amb diversitat funcional, estudiants de 13 a 26 anys) // Gratuïta (menors de 12 anys).

Venda d'entrades en taquilla (plaça Tetuan, 23). Cada entrada permet l'accés a totes les exposicions vigents en aqueix moment en la Fundació Bancaixa.

L’exposició Dalí. Litografies dels excessos pantagruèlics, produïda per la Fundació Bancaixa per a la seua exhibició en la seua seu de València, mostra la sèrie d’obra gràfica realitzada per Salvador Dalí inspirada en l’obra literària Gargantúa i Pantagruel escrita per François Rabelais en el segle XVI i en la qual l’artista català va tindre com a font directa les estampes realitzades per François Desprez per a l’edició publicada en 1565 per l’editor Richard Breton.

L’exposició, comissariada pel filòsof, esteta i crític d’art Fernando Castro Flórez, acosta al públic una de les facetes menys conegudes de Dalí, la d’il·lustrador, a través d’aquesta sèrie de 25 litografies sobre paper japonés que mostren una galeria de personatges absurds i fantàstics que es representen entre la caricatura i la farsa. L’artista català versiona en 1973, amb el seu personal estil, 25 de les 120 il·lustracions de Desprez i aporta la seua pròpia percepció crítica, mantenint la composició original i afegint detalls que subratllen el seu caràcter fantàstic i satíric.

Les vint-i-cinc làmines que componen aquesta sèrie de gravats remeten, a manera d’éssers monstruosos, a les aventures burlesques de Pantagruel. Els models tenen el seu precedent en les anomenades droleries, arguments nous que es configuren en la imaginació del propi geni creador i que es poden observar en la peculiar iconografia del Bosco, de Pieter Brueghel el Vell, de Jacques Callot o de Goya, entre altres artistes. S’observen éssers grotescos en els quals es reflecteixen aspectes quotidians, referències a la tradició carnavalesca i temes com els pecats capitals. La luxúria, la gola i l’avarícia retraten descaradament a aquests personatges en estampes en les quals es mescla l’oníric, el sorprenent i, fins i tot, l’escatològic.

L’exposició reuneix a més documents, objectes, retallades de premsa, la reproducció d’algunes imatges i publicacions i tres audiovisuals sobre Salvador Dalí que situen aquestes 25 litografies en el context de la potent i particular imaginació de l’artista. En la proposta expositiva conviuen les litografies de Dalí amb la reproducció de les 25 estampes de Desprez sobre les quals va treballar l’artista català, i s’inclou la reproducció de la sèrie completa de les 120 il·lustracions del gravador francés del segle XVI.

Pantagruel, Desprez i Rabelais com a inspiració

Salvador Dalí va assumir al llarg de la seua trajectòria artística la idea expressada per Eugenio D’Ors quan va afirmar que “tot el que no és tradició és plagi” i l’artista català va reprendre en multitud d’ocasions obres del passat d’artistes com Rafael, Giorgione, Ingres o Manet. En aqueixa mirada al passat, Dalí va trobar també en les obres de Desprez i Rabelais entorn de Pantagruel una motivació artística de la qual va nàixer la sèrie de 25 litografies.

François Rabelais (1494-1553) va ser un transgressor personatge del segle XVI. Estudiós de les llengües clàssiques, va prendre les ordres eclesiàstiques com a frare franciscà en 1520, que després va canviar pels hàbits benedictins i que també abandonaria per a ser sacerdot secular i dedicar-se a la medicina i a la literatura. Rabelais va aconseguir gran notorietat a través de les composicions literàries que van ser fidel exemple de la seua incomparable personalitat, del seu caràcter burleta i independent. La seua obra Gargantúa i Pantagruel es compon de cinc llibres que havien anat apareixent individualment des de 1535 i que van ser condemnats tant per la Sorbona com pel Parlament francés en considerar-los immorals i obscens, la qual cosa ja des del seu origen va conferir una singular popularitat a les novel·les de Rabelais. Els llibres de Rabelais constitueixen una sàtira feroç contra les institucions més respectades del seu temps, tot això a través d’un aire despreocupat, reflex de la seua manera personal d’entendre i de comportar-se en la vida. En 1564 es va publicar pòstumament la novel·la completa.

En 1565 Richard Breton va editar en Paris Els songes drolatiques de Pantagruel, una col·lecció de 120 estampes gravades en fusta per un autor anònim que les va signar utilitzant el nom de Rabelais i atribuïdes a l’editor i gravador François Desprez. Les entalladuras de Desprez van ser reeditades en 1823-26 per Dabilon a París i comentades per Esmangart i Johanneau.

L’evolució de Desprez a Dalí

‘Els somnis droláticos ofereixen figuracions de personatges el context dels quals és el riure festiu del poble i, sobretot, l’experiència del carnestoltes com a transgressió autoritzada. Els dibuixos de Desprez, estrictament grotescos, passen per la lupa paranoica de Dalí per a oferir “excessives” deformacions’, assenyala Fernando Castro.

A les drolerías o capritxos que Desprez va realitzar a partir de Rabelais, Dalí afig elements que subratllen les dimensions lúdiques i escatològiques, amplien l’excitació i, per descomptat, dóna curs a l’excés. “La naturalitat amb què Dalí es va apropiar dels personatges satírics d’aquells Somnis Capritxosos de Pantagruel –escriu Beatriz Fernández Ruiz-, és molt reveladora de la seua complicitat amb la tradició grotesca representada pel Bosco i Brueghel. Tant en les imatges de Desprez com en les de Dalí es critiquen els pecats capitals sotmetent a les figures a transformacions grotesques, que tenen relació amb la invenció carnavalesca. La luxúria, la gola i l’avarícia retraten descaradament a aquests personatges, a penes semihumanos”.

Vídeos

Si vols estar a l’última inscriu-te a la nostra newsletter.